La idea d’aquesta pel·lícula neix d’una pregunta que em té fascinat des de fa molt: Com reaccionen els éssers humans en situacions sobtades i inesperades com ara una catàstrofe? –explica l’autor suec Ruben Ostlund–. I afegeix: Aquí es tracta de gent que és de vacances, testimonis d’una allau, que fugen aterrits i, quan tot s’atura,
Film d’aventures sentimentals sobre una nena de dotze anys que se’n va de casa, a buscar el gos que el pare li ha près —per a allunyar-lo tant com ha pogut de la mossa—. Faula sobre una espècie superior i la seva dissortada espècie inferior… La superioritat s’ha convertit realment en un privilegi dels blancs,
Natural de Costa d’Ívori, el curtmetratgista Philippe Lacôte, que ha dedicat part de la seva producció a parlar del seu país i de la guerra al seu país, debuta ara en el terreny del llargmetratge amb aquest film sobre un home que, enmig del conflicte bèlic de Costa d’Ívori, s’ha anat trobant embolicat en vides
Aquesta pel·lícula és un adéu a la meva joventut, ha declarat el cineasta grec Panos Koutras, que ha afegit: He sentit la necessitat de parlar-ne abans que no sigui massa tard (..) A més, ha remarcat, volia explicar l’amor que uneix dos germans. La fraternitat de sang així com l’espiritual han estat molt importants a
Produïda per Lee Chang-Dong, primera pel·lícula de la sud-coreana July Jung, sobre una policia, una adolescent i el pare agressiu de la noia. Una noia a la porta (Dohee-Ya -???- | A Girl At My Door) Direcció: July Jung. Guió: July Jung. Producció: Now Films (Corea del Sud), Pine House Film (Corea del Sud) .
Martin Askew, actor, va créixer al món del crim organitzat de l’East End de Londres. Inpirant-se en aquella realitat, ha escrit (conjuntament amb Andrew Hulme) el guió d’aquest film, que també coprotagonitza, en el qual segueix el trajecte real d’un home que malda per controlar la pròpia violència mitjançant la religió: de l’East End tacat
La història d’un aborigen que retorna a la seva comunitat. El país d’en Charlie (Charlie’s Country | Le pays de Charlie) Direcció: Rolf de Heer. Guió: Rolf de Heer, David Gulpilil. Producció: Vertigo Productions Pty Ltd (Austràlia), Bula’bula Arts Aboriginal Corporation (Austràlia). Durada: 1h48. Intèrprets: David Gulpilil, Peter Djigirr, Luke Ford, Jennifer Budukpuduk Gaykamangu. Sinopsi:
Definida de manera múrria com una “comèdia romàntica”, aquesta pel·lícula explora el Romanticisme i vol ser una paràbola de l’ambivalència de l’amor, tot inspirant-se en la vida i la mort del poeta Heinrich von Kleist i de qui l’acompanyà en la mort, Henriette Vogel. Dirigeix l’austríaca Jessica Hausner, cineasta que ha tingut Haneke de mestre
L’actor canadenc Ryan Gosling (Drive, Només Déu perdona) debuta com a director amb aquest thriller fantàstic, que inicialment duia per títol How To Catch A Monster. És una història, escrita pel mateix Gosling, ambientada en una ciutat moribunda, en què una mare soltera es veu arrossegada cap a un món fosc, ocult, mentre el seu
Vuit anys després de l’èxit de Lady Chatterley, la cineasta francesa Pascale Ferran torna amb aquest film, que ja era esperat a Canes 2013. Sorprenentment, Bird People no ha entrat en la Competició i és, sens dubte, un dels títols estelars d’Un Certain Regard 2014. Protagonitzada pel nord-americà Josh Charles i la francesa Anaïs Demoustier,
Al moment de publicar aquest apunt, hi ha certa confusió al voltant d’aquest títol, amb què debuta el nord-americà Ned Benson. Al Festival de Toronto 2013, va presentar la pel·lícula en dues parts: La desaparició d’Eleanor Rigby: ell i La desparició d’Eleanor Rigby: ella, que mostrava els mateixos fets vistos des de punts de vista
“Opera prima” de l’indi Kanu Behl, sobre una parella de joves que, a Delhi, malden per fugir de les arrels familiars i els assumptes violents en què els emboliquen, si bé fugir no sempre és sinònim de llibertat. Titli (Titli) Direcció: Kanu Behl. Guió: Sharat Katariya, Kanu Behl. Producció: Dibakar Banerjee Productions (Índia), Yash Raj
Tercer llargmetratge de l’actriu Asia Argento. Es tracta d’una versió femenina i ambientada als anys vuitanta de la commovedora Incompreso (vita col figlio), de Luigi Comencini. Cal remarcar que la nena protagonista du el nom d’Aria, que és com es diu oficialment la cineasta —ja que al registre civil no van acceptar-ne el nom d’Asia—,
L’actor i director francès Mathieu Amalric adapta Simenon. L’habitació blava (La chambre bleue | The Blue Room) Direcció: Mathieu Amalric. Guió: Mathieu Amalric i Stéphanie Cléau, adaptació de la novel·la epònima de Georges Simenon. Producció: Alfama Films (França), Arte FRance Cinéma (França). Durada: 1h15. Intèrprets: Mathieu Amalric, Léa Drucker, Stéphanie Cléau, Laurent Poitrenaux, Serge Bozon,
Primer llargmetratge dels fins ara curtmetratgistes Marie Amachoukeli, Claire Burger i Samuel Theis, tindrà l’honor d’inaugurar la secció Un Certain Regard del Festival de Canes 2014. La història d’una “girl” granadeta que, a les acaballes de la seva carrera de cambrera de bar, rep una inesperada proposta de matrimoni, de part d’un client veterà. Party