Club 7 Cinema

FOTO My Sweet Pepper Land, de Hiner Saleem

El Festival de Canes té una certa tirada a programar —també— per motius polítics. Algun dia en parlarem àmpliament. Un cas emblemàtic —de tants que n’hi ha— va ser la presència a Competició del film Km 0, obra del cineasta Hiner Saleem (Acna, Kurdistan iraquià, 09.03.1965), que enguany torna al certamen, dins de la secció Un Certain Regard, amb My Sweet Pepperland. Fa vuit anys, Saleem podia venir avalat pel premi col·lateral a Venècia i una sèrie de guardons en festivals internacionals del seu anterior film, Vodka Lemon (2003) —en un poblet arraconat de l’Armènia post-soviètica, una parella de vidus sense un ral es coneixen al cementiri, s’enamoren i, en aquell context depriment, reviscolen—; però Km 0 —una altra comèdia de tons negres, sobre un noi kurd mobilitzat contra la seva voluntat per l’exèrcit de Saddam Hussein a la guerra Iran-Irak, que rep l’ordre de retornar a una família el cadàver del seu fill (un màrtir) i així, amb un xofer àrab, el taüt embolicat amb la bandera iraniana i les muntanyes kurdes al cap del camí, el xicot recorre el pís de sud a nord…—, no és una pel·lícula de prou entitat com per haver entrat en Competició. Certament, si la memòria no em falla, acabà colant-s’hi també perquè a darrera hora n’havia fallat una altra; però, en tot cas, en la decisió dels organitzadors d’admetre-la i fer-la-hi entrar, de ben segur que hi pesà molt el fet que es tractés d’una història kurda, al si de l’Iraq de Saddam Hussein.., a més de la seva convicció de fer costat als cineastes d’arreu, en les diferents condicions de producció que cadascú ha de treballar.

El cas és que l’operació no acabà de reeixir, perquè les següents pel·lícules de Saleem, com era de preveure, tampoc no han destacat per res: Dol (2007) es presentà al Fòrum de la Berlinale —el dia del seu casament, un home kurd ha de fugir de la seva terra sota domini turc i fa cap al Kurdistan iraquià—; Sous les toits de Paris (2007) passà per Locarno —premi a Michel Piccoli, com a Millor Actor, i Menció Especial del Jurat Jove, per al cineasta— i Toronto; Després de la caiguda (2009) —sobre exilats kurds a Alemanya, que es reuneixen per a celebrar la caiguda de Saddam Hussein i de l’alegria inicial es passa a tota mena de tensions entre ells— fou seleccionada per Locarno, i Si et mors, et mato (2011) —a París, un expresidiari topa amb un kurd que està buscant un criminal de guerra iraquià— hagué de conformar-se amb certamens menors.

Ara, amb producció del militant Robert Guédiguian, el cineasta presenta aquesta ficció sobre la gran entitat política que està congriant bona part de les esperances kurdes —l’anomenat Kurdistan iraquià— o, més ben dit, sobre la zona inestable d’aquell país a la frontera amb Turquia i l’Iran, gangrenada per tota mena de tràfics i la persistència dels caps tribals, que poc s’avé al nou ordre del jove i autònom estat kurd.

My Sweet Pepper Land  (My Sweet Pepper Land)

Director: Hiner Saleem. Guió: Hiner Saleem i Antoine Lacomblez. Producció: germano-franco-kurda. Durada: 1h40.

Repartiment: Korkmaz Arslan (Baran), Golshifteh Farahani (Govend), Suat Usta (Reber).

Sinopsi: En Baran, heroi kurd de la guerra d’independència, és ara comissari de policia a Erbil, la capital. Com que ja no se sentia útil en aquesta societat que viu en pau, havia rumiat de deixar el cos de policia, però s’ho ha repensat i ha demanat que el destinin a una petita vall, just a la frontera entre Iran, Turquia i Iraq. Es tracta d’un territori fora de la llei, autèntic cor de tota mena de tràfics il·legals (drogues, alcohol, medicaments…). Havent arribat al poblet de Khwakork (Kurdistan), es nega a inclinar-se davant Aga Azzi, el cap tribal que fa i desfà en aquella zona i individu absolutament corrupte. No és d’estranyar doncs que la gent de l’indret, ben refractària a la idea d’ordre i llei, no miri precisament de bon ull aquest policia que els ha aparegut. A més, en Baran coneix la Govend, que malgrat l’hostilitat dels seus dotze germans assumeix la tasca de mestra de l’escola local i que, no cal dir-ho tampoc cau gens bé a aquells veïns. Tant en Baran com la Govend representen un nou ordre, el del jove i autònom estat kurd. Val a dir que la Govend és la més vulnerable, en no estar casada; però junts, tots dos, desafiaran el poder d’Aga Azzi i faran costat al moviment de resistència del Kurdistan turc.

*

Vídeos: Tràiler VO | Vídeos al web del Festival de Canes.

Vendes internacionals: Films Distribution. Distribuïdores confirmades abans o durant Canes 2013: Memento. Més informació: Web oficial | Imdb (ang) | Ioncinema (ang) | Comme Au Cinéma (fr) | Unifrance (fr).

FESTIVAL DE CANES 2013

Un Certain Regard

My Sweet Pepper Land

Apunts de context en aquest blog: Canes 2013: programa del dimecres 22 de maig | Tot Canes 2013 | Canes 2013: Un Certain Regard.

Premis: Premis. Altres festivals: Altres festivals.

Informacions, incloses novetats de distribució: pendent.