Club 7 Cinema

Les Sessions Especials del Festival de Canes són una mena de calaix de sastre on entaforen els documentals, cintes d’animació i pel·lícules que no poden encaixar en altres seccions, a parer dels responsables del certamen. Entre els documentals destaquen el que Ethan Coen ha dedicat en solitari a Jerry Lee Lewis, un nou film de l’ucraïnès Sergei Loznitsa, un nou treball de Patrício Guzmán sobre el seu país -Xile- i la memòria històrica, un debut centrat en la lluita feminista, o l’aproximació biogràfica a una rapera convertida a l’islam. al costat de tots aquests treballs, debuts en el camp de llargmetratges, una cinta d’animació sobre el persontge creat per Sempé i Goscinny, la nova pel·lícula del portuguès Tiago Guedes… El Festival de Canes 2022 tindrà lloc del 17 al 28 de maig.

JERRY LEE LEWIS: TROUBLE IN MIND, d’ Ethan COEN. Documental. Nota sinòptica: Una visió electrificant de la vida complexa i les actuacions emocionants i inigualables del primer i més salvatge practicant del rock and roll: Jerry Lee Lewis. Informació: L’Ethan Coen, separat del seu germà Joel, sol. RESSONS.

THE NATURAL HISTORY OF DESTRUCTION, de Sergei LOZNITSA. Documental. Nota sinòptica: Basat en el llibre homònim de l’escriptor alemany W. G. Sebald, examina la percepció i el processament del fenomen de destrucció massiva de la població civil alemanya a la literatura europea de postguerra. Sinopsi: Inspirada en l’obra de W.G. Sebald i basada en imatges d’arxiu de la Segona Guerra Mundial, la pel·lícula planteja la pregunta: és moralment acceptable utilitzar la població civil com a instrument de guerra? Es pot justificar la destrucció massiva en nom d’un ideal “moral” superior? El tema segueix sent tan actual com fa 80 anys, i la seva urgència es manifesta tràgicament en l’actualitat política. Informació: Loznitsa, cineasta ucraïnès, documentalista prestigiós que també té un recorregut de renom a la ficció i ben habitual de Canes. RESSONS.

ALL THAT BREATHES, de Shaunak SEN. Documental. Nota sinòptica: Amb el teló de fons enfosquit de l’aire apocalíptic de Delhi i l’escalada de la violència, dos germans dediquen la seva vida a protegir una víctima dels temps convulsos: l’ocell conegut com el milà negre. RESSONS. Premi L’Oeil d’Or al Millor Documental.

MI PAIS IMAGINARIO / MON PAYS IMAGINAIRE / MY IMAGINARY COUNTRY, de Patricio GUZMAN. Documental. Sinopsi: “Octubre 2019, una revolució inesperada, una explosió social. Un milió i mig de persones es van manifestar pels carrers de Santiago, per més democràcia, una vida més digna, una millor educació, un millor sistema de salut i una nova Constitució. Xile havia recuperat la memòria. L’esdeveniment que esperava des de les meves lluites estudiantils l’any 1973 es va materialitzar finalment”. DF: Pyramide. VI: Pyramide. RESSONS.

THE VAGABONDS, de Doroteya DROUMEVA. Primer llargmetratge. Informació: per haver guanyat la Cinéfondation amb el curtmetratge The Letter, el 2011, es va guanyar el dret de presentar el seu primer llargmetratge en una secció del Festival de Canes i és aquest. Sinopsi: Una dona de mitjana edat amb una preferència per les parelles més joves, principalment homes d’uns vint anys, busca una connexió humana genuïna mentre s’enfronta a la doble moral, els prejudicis i la masculinitat tòxica. Repartiment:  Shirly Lev, Christian Wewerka, Sophie de Frenne, David Krzysteczko, Nikolai Tegeler, Nils Nadolny, Markus Bernhard Börger, Magnus Mariuson, Lisa-Katrina Mayer, Kris Kwiat, Jonathan Elias Weiske, Viktor Nilsson, Lavinia Heilig, Maximilian Braun, Martin Razhdashki, Egor Reider, Yasin Abdel Hamid, Peter Volksdorf, Onur Akkilic, Niklas Huda, Amielle Marie Baumann, Alex „Goldkuss Tresor“, Sarah Ponti, Simon Findlay, Mette Sander Koppelaar, Damian D. Martinez Dryer, LocaLaura, Stephan Jacobi, Dima Felix Holland, Jenny Galetski. Paraules de la directora: The Vagabonds està inspirada en la meva pròpia experiència amb homes més joves i aplicacions de cites, les situacions i els personatges que he trobat en la meva recerca d’intimitat i amor. Aquesta història s’ha d’explicar perquè encara vivim en un món de sexisme, prejudicis i estereotips i les perspectives femenines són molt rares en el món del cinema des de la perspectiva dels homes (que automàticament es tradueix en una denuncia perquè els homes puguin mantenir el statu quo i les seves posicions de poder). Web: The Vagabonds. RESSONS.

RIPOSTE FÉMINISTE, de Marie PERENNÈS i Simon DEPARDON. Primer llargmetratge. Documental. Sinopsi: Élise a Brest, Alexia a Saint-Etienne, Cécile a Compiègne o fins i tot Jill a Marsella: hi ha milers de dones joves que denuncien la violència masclista, l’assetjament al carrer i els comentaris masclistes que pateixen diàriament. A la nit, armades amb llençols blancs i pintura negra, enganxen missatges de suport a les víctimes i consignes contra els feminicidis. Informació: amb la veu en off de Marina Foïs. DF: Wild Bunch. VI: Wild Bunch International. RESSONS.

RESTOS DO VENTO / TRACES / REMAINS OF THE WIND, de Tiago GUEDES. Sinopsi: Una tradició pagana de l’interior de Portugal deixa petges doloroses en un grup d’adolescents. Vint-i-cinc anys després, quan es retroben, el passat torna a aflorar i s’esdevé la tragèdia. Repartiment: Albano Jerónimo (Laureano),  Nuno Lopes (Samuel), Isabel Abreu (Judite),  João Pedro Vaz (Paulo),  Gonçalo Waddington (Vítor),  Leonor Vasconcelos (Salomé). Prod.: Leopardo Filmes. RESSONS.

LE PETIT NICOLAS. QU’EST-CE QU’ON ATTEND POUR ÊTRE HEUREUX ?, d’ Amandine FREDON i Benjamin MASSOUBRE. Primer llargmetratge. Informació: film d’animació, amb les veus d’Alain Chabat i de Laurent Lafitte – de la Comédie Française-. Sinopsi: Reclinats sobre un gran llençol blanc entre Montmartre i Saint-Germain-des-Prés, Jean-Jacques Sempé i René Goscinny donen vida a un nen petit rialler i entremaliat, el petit Nicolas. Entre camaraderia, discussions, baralles, jocs, disbarats i càstigs, en Nicolas viu una infantesa plena d’alegries i aprenentatges. A mesura que avança la història, el nen s’enfila al taller dels seus creadors i els desafia amb humor. Sempé i Goscinny li explicaran la seva trobada, la seva amistat, però també els seus viatges, els seus secrets i la seva infantesa. DF: BAC. PI: PR Factory. RESSONS.

MARCEL!, de  Jasmine TRINCA. Primer llargmetratge. Informació: Jasmine Trinca, actriu italiana, és membre del Jurat de Canes 2022 i presenta en aquesta secció paral·lela el seu debut en el llargmetratge. Sinopsi: La jove, una insomne. La mare, una artista. El gos, de nom Marcel. La petita estima immensament la seva mare, però la seva mare estima en Marcel més que cap altra cosa. Un esdeveniment impredictible permetrà que aquests cercles d’amor es tornin a connectar?  Paraules de la directora:“Tot comença amb una fotografia. Mostra la meva mare agafant-me la mà a la vora d’una zona boscosa. Darrere nostre hi ha un paisatge assolellat, però què hi ha per davant?”. Repartiment: Alba Rohrwacher (la mare), Maayane Conti (la filla), Giovanna Rall (l’àvia). VI: Totem Films. D: Mubi. RESSONS.

SALAM, de  Mélanie « DIAM’ S », Houda BENYAMINA i Anne CISSÉ. Documental -de nom Salam, que vol dir “Pau” en àrab- en què la rapera Diam’s -convertida a l’islam- explica la seva vida, codirigit per ella, la guanyadora de la Càmera d’Or 2016 Houda Benyamina i l cineasta Anne Cissé. Informació: notícia a TF1. DF: Pan Distribution. VI: Wild Bunch International.RESSONS.

FOR THE SAKE OF PEACE / AU NOM DE LA PAIX, de Christophe CASTAGNE i Thomas SAMETIN.  Amb motiu de la Palma d’Or d’Honor que s’atorgarà a Forest Whitaker, el dia 05.05.2022 s’ha incorporat a la programació de les sessions especials aquest film produït per Whitaker. Sinopsi: El Sudan del Sud és l’estat més jove del món, en guerra contra ell mateix, amb més de 350.000 morts des de la seva creació el 2011. No obstant això, enmig d’aquesta foscor i aquests conflictes repetits, brilla una esperança: la determinació dels joves, dones i homes, que es neguen a renunciar a la Pau. Gatjang, àrbitre en un campament de desplaçats a Juba, utilitza l’esport per a transmetre als nens i joves de les tribus una cultura de la pau que s’oposa tossudament a les hostilitats. Nandege, una mare jove, aconsegueix imposar-se contra tot pronòstic com a mediadora talentosa en la solució d’un conflicte mortal que oposa les comunitats de la vall de Kidepo durant generacions. A través de les seves històries, prenem consciència dels camins que s’ofereixen a la nostra Humanitat així com de la seva ressonància. Repartiment: Nandege Magdalena Lokoro, Gatjang Dagor. RESSONS.

MARIUPOLIS 2, de Mantas KVEDARAVICIUS i Hanna BILOBROVA. Afegida el dia 11.05.2022, amb un comunicat oficial que diu; Com se sap, el director lituà Mantas Kvedaravičius, a qui devem “Barzakh” (2011), “Mariupolis” (2016) i “Parthenon” (2019), va ser capturat i assassinat per l’exèrcit rus a principis d’abril a Mariupol. La seva promesa, Hanna Bilobrova, que l’acompanyava, va poder recuperar les imatges rodades allà i reunir-les amb Dounia Sichov, editora de Mantas. La pel·lícula es diu “Mariupolis 2”, era important mostrar-la, l’hem afegida [a la Selecció Oficial]. Notes de rodatge: “Sabeu què és el més extraordinari de Mariupol? Cap dels seus habitants temia la mort, encara que fos omnipresent. La mort ja era allí, i ningú volia morir en va. La gent s’ajudava mútuament, arriscant la vida. Estaven fumant a fora i xerrant, tot i que queien les bombes. Ja no hi havia diners i la vida era massa curta per recordar, i tothom es conformava amb el que tenia, sobreposant-se. Ja no hi havia passat, ni futur, ni judici, ni insinuacions. Era el cel a l’infern, les delicades ales de la papallona que s’acostaven, l’olor de la mort en la seva crua dimensió. Era la vida la que bategava”. VI: The Match Factory. RESSONS. Menció Especial Jurat L’Oeil d’Or al Millor Documental.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!