Hi ha hagut també una disminució de recursos materials destinats a educació. Aquest fet sempre perjudica els sectors més desafavorits.
Pel que fa als resultats de les competències en les matèries curriculars de matemàtiques, comprensió lectora i ciències, caldria llegr-los amb un cert distançament i constatar si s’adiuen amb el procés d’aprenentatge a l’aula. Els resultats poden considerar-se com el símptoma d’una feblesa o simplement com els resultats obtinguts per un nombre limitat d’alumnes d’unes escoles.
Els resultats gairebé idèntics als obtinguts fa deu anys no poden atribuir-se als efectes de la LOGSE (l’alumnat que ha fet les proves no n’ha seguit ni el currículum ni el sistema). Un argument tradicional que ha estat invalidat.
Tampoc els resultats no poden ésser injustament i errònia atribuïts a la presència d’alumnat “immigrant” a les nostres aules. L’arribada d’alumnes estrangers a l’escola no era tan significativa fa deu anys i els resultats obtinguts llavors i ara són gairebé idèntics. I a més bé sabem que l’origen estranger d’un alumne res no influeix en la seva capacitat d’aprendre i el seu rendiment escolar, en tot cas el factor rellevant és la manca de recursos econòmics i la manca d’estructura familiar. Què diferencia un “immigrant” d’un “estranger”?.
En deu anys no hi ha hagut variació sensible en els resultats dels alumnes,una dècada en el món complex de l’educació no és un periode de temps llarg però ha estat suficient per anar perdent el més valuós que la nostra escola havia aconseguit, ser la garant de l’equitat, la integració i la cohesió social, allò que l’informe PISA del 2003 valorà, que no hi havia diferència sensible entre els resultats obtinguts pels alumnes de les diferents escoles ni dins de les escoles.
I no us irriteu, potser la causa la trobaríem en la pèrdua de l’esperit de l’escarnida LOGSE i l’acceptació del retorn a un sistema escolar selectiu. (Algun dia en parlarem…)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!