Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

3 de gener de 2014
La nena
1 comentari

La petita imatge del bon Josep

El bon Josep duia a la mà una gaiata florida, l’havia tallada d’una jove branca  trobada pel camí desèrtic cap a Egipte, una rama esqueixada  d’un estrany arbust mai no crescut abans ni mai tornat a néixer. La gaiata, malgrat ser-ho, floria tot l’any, lluint un lliri de blanca puresa. Josep s’hi recolzava, la passa era cansada i diligent, les sandàlies cobertes de polsosa arena.

A la tauleta de nit de la mama hi hagué durant anys la imatge de Sant Josep. Una petita figura sense color.

Per què la mama tenia devoció pel sant?… Potser li commovia la seva història enigmàtica i oblidada, la seva fe confiada, l’amor incondicional, l’heroisme de la virtut discreta ?. Mai no ho sabrà, era petita, una nena petita. Potser la imatge era seva des de la infància al poble, el record d’un temps viscut vora el riu i les sènies.

Un dia el bon Josep de guix desaparegué del damunt de la tauleta, la figureta s’havia trencat, tenia l’ànima de ferro. Potser per això la mare se l’estimava.  

  1. No sé si hi pot tenir alguna cosa a veure, però els devots de Sant Josep – a casa també n’eren- s’hi encomanaven perquè el consideraven patró de la bona mort (s’entenia que ell va tenir-la, perquè devia morir en braços de Jesús i de Maria).
    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!