Coc Ràpid

És evident que el nucli de la política catalana és la demanda de l’Estat propi, tot gira al seu voltant. Les accions i discursos polítics s’han polaritzat en l’adhesió i el rbuig, el SÍ i el NO.

L’adhesió ha sabut de manera intel·ligent adquirir atributs positius : la modernització, la radicalitat democràtica, la identitat singular, el llenguatge fresc, l’oferiment del canvi .

El rebuig es gestiona de manera maldestre, s’ha convertit en un element desequilibrador del partit polític que el professa, la desorientació ha acumulat atributs negatius: la doctrina de l’ocàs, el discurs envellit, l’immobilisme, la dilució identitària, l’encastellament.

L’adhesió és al centre de la vida política dirigint-la, el seu efecte primordial ha estat el de centrifugar a la perifèria els partits abanderats del No. I la perifèria és l’espai on la fredor regna, algun líder n’ha sentit, aquests últims dies, el seu alè al clatell…