El TC ha decretat posar punts suspensius a la declaració majoritària d’un poble, com si les paraules d’aquella puguessin difuminar-se, com si no romanguessin en l’aire que respirem i no fossin incrustades en la voluntat de molts catalans.
El Tribunal Constitucional ha entrat en la negror del descrèdit en voler amordassar la veu d’un poble expressada democràticament pel seu Parlament, el seu raonament és etnocèntric: Catalunya no és un poble, és una unitat territorial, una demarcació espanyola. La resposta del nostre President ha estat impecable, clara i ferma. El poble de Catalunya és sobirà i res no ho pot canviar. I , ahir mateix, ho reafirmà majoritàriament el nostre Parlament.
Les paraules són dites, només els poetes les deixen en suspens … per a indicar que tot serà possible, que res no s’ha acabat, que romanen per sempre. El TC no sap ni de regles de puntuació ni democràtiques.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ara cada dia els nostres electes són una mica més els nostres valedors. Inclusivament els “sang d’orxata gremial” socialistes avancen en aquest camí de redreçament. No veig comentaristes que ho posin de manifest i m’estora, perquè per a mi això són veritables brots verds del nostre arbre vell del que molts pragmàtics en cantaren les absoltes.