Ha plogut un no res, quatre gotes, cap al tard. Un vol de gavines s’ha capllançat a l’aigua caçant els peixos que saltironaven , aliens al perill, amb el ball de les ones. D’altres , indiferents, romanen estàtiques damunt de la taulada de la casa gran de vora el mar.
Des d’ací les unes semblen bombolles d’escuma platejades, les altres la reraguarda alerta.
No pot desempallagar-se , en veure-les, del que un amic biòleg digué: "Són les rates del mar". El sentiment es contradictori. Quan amb les ales esteses al llunyanar es bressolen en l’aire les troba purament belles, són les gavines de la poesia ; quan s’aproximen tenen un aspecte amenaçador, com les del repòs vigilant, són els gavinots que podrien ésser protagonistes d’una narració angoixant.
Dos noms per al mateix ésser.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
hkcwf zwgu clikswgtj npxzu ryfixbun dylxa orxnh
hkcwf zwgu clikswgtj npxzu ryfixbun dylxa orxnh