Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

7 d'agost de 2006
Sense categoria
2 comentaris

Gavines i gavinots

Ha plogut un no res, quatre gotes, cap al tard. Un vol de gavines s’ha capllançat a l’aigua caçant els peixos que saltironaven , aliens al perill, amb el ball de les ones. D’altres , indiferents, romanen estàtiques damunt de la taulada de la casa gran de vora el mar. 

Des d’ací les unes semblen bombolles d’escuma platejades, les altres la reraguarda alerta.
No pot desempallagar-se , en veure-les, del que un amic biòleg digué: "Són les rates del mar". El sentiment es contradictori. Quan amb les ales esteses al llunyanar es bressolen en l’aire les troba purament belles, són les gavines de la poesia ; quan s’aproximen tenen un aspecte amenaçador, com les del repòs vigilant, són els gavinots que podrien ésser protagonistes d’una narració angoixant. 

Dos noms per al mateix ésser.

Respon a aczhwog fzjuw Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!