Sento el neguit que tot se’n pot anar en orris perquè els fonaments no són del tot estables, perquè fets i paraules no sempre són acordes, perquè quan es parla en veu alta sembla que no tot es diu, perquè hi ha provocacions al govern desorientadores i dissonàncies que sorgeixen d’aquest.
Durant aquest any l’economia no pot millorar i si ho fa serà de manera imperceptible per al ciutadà, l’atur seguirà essent un element estructural i estructurant del futur, els serveis bàsics es mantindran eficaços perquè han viscut anys de bonança que els donen aire per a respirar i professionals formats que saben treballar en equip i vocacionalment, sense poder atendre noves necessitats. Això és el que viurà la nostra societat, el dibuix d’un paisatge catastròfic no és suficient per a voler un canvi radical, pot tenir un efecte indesitjat, el de voler que s’accepti una oferta de millora per mesquina que sigui.
Cal infondre il·lusió i presentar una imatge veritable d’un President i un Govern fort, cal unitat i recolzament polític. El paisatge social és calidoscopic, divers i canviant, Catalunya és una i moltes alhora. Unir-les totes en un projecte comú independentista no és una tasca fàcil, és una tasca impossible si el President del país només té al seu costat el seu partit, CDC i a més de la seva autoritat no té la força i recolzament sincer d’altres forces polítiques i socials. I això requereix seriositat, rigor, convenciment i generositat per part de tots.
Només aconseguirem la independència amb la força de la unitat .
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!