Avui és un dia diferent, no sé viure’l; em llevo amb un únic pensament: veuré el meu Govern, els dirigents del Parlament i de les societats cíviques asseguts com acusats davant d’un Tribunal que els ha prejutjat d’antuvi. Són els nostres representants i són els amics i amigues estimades, els que han lluitat des de fa anys pels nostres drets, la nostra llengua, la nostra escola, sanitat,el nostre benestar i la persistència de la nostra identitat.
Reprimeixo les llàgrimes però no la ràbia i la indignació. Sé que el judici vol ésser l’espectacle del càstig, de la humiliació pública de tots els catalans, de tots sense distinció; s’adreça no només a la majoria sociopolítica de la població que vol la independència sinó als que en són contraris i també als que viuen la relació amb Espanya amb estupor i desconfiança. És l’avís, l’amenaça, l’escarni revestit de justícia que avui comença contra la nació catalana, perquè de Catalunya, la sempre sospitosa, surt la veu de la independència.I avui un Tribunal espanyol converteix Catalunya en una colònia , amb l’únic raonament que en nom de la Constitució Espanyola postfranquista la nació catalana no és catalana sinó obligatòriament espanyola.
Res ja no és com ahir. Avui Catalunya deixa d’ésser definitivament una Comunitat Autònoma i és per sempre, el que mai ha deixat d’ésser, la nació catalana, el subjecte polític que un Tribunal converteix en una colònia .
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!