CalWeb

REVOLUCIÓ!!

«LA TERRA, PER A QUI LA TREBALLA!». Quantes vegades s’haurà fet aquesta proclama tan coneguda? Que s’atribueix (a…, en…, bé; segons a qui es pregunti al: general, revolucionari, llibertador, o terrorista) a Emiliano Zapata. Que va voler donar la terra als camperols pensant que d’aquesta manera, per l’esmicolament, emergiria la democràcia a Mèxic.

«LES IDEES, PER A QUI LES TREBALLA!». Doncs aquest hauria de ser el crit de guerra actualitzat l’any 2024. L’homònim d’allò que significava la terra com el principal actiu l’any 1914. Perquè el que domina el món, avui, són els pensaments.

 

El JOC DE CERCAR LES TRES MIL DIFERÈNCIES

Sovint es tracta de fer una correlació entre la propietat intel·lectual i propietat física, però una cosa i l’altre no es poden equiparar, és un parany per als productors, perquè tenen característiques totalment diferents. Per això proposo aquest joc.

 

TROBAR DIFERÈNCIES D’INTERCANVI

El bon arròs que surt de la riba del Mediterrani, n’és propietat del pagès fins que aquest el vengui, potser a la cooperativa, i així tota la cadena fins que arribi al pot on el desem al rebost. Qui compra arròs, sap que si vol farà una bona paella o també el pot llençar a una boda, ningú li discutirà, ja que queda clar de qui l’és l’arròs a cada moment.

La propietat intel·lectual no preconitza l’intercanvi de la propietat, sinó d’usabilitat. La compravenda de drets parcials amb unes condicions concretes, cobrades, però no dona dret a la propietat.

Seguint l’exemple hipotètic, un pagès a Indonèsia farà servir unes llavors transgèniques que són especialment productives, però que valen tan sols per a una única collita, ja que poden ser modificades genèticament per a què no facin flors. Així que l’any vinent, s’haurà de tornar a comprar llavors noves. No s’és client, usuari.

Trobareu d’altres diferències d’intercanvi?

 

TROBAR DIFERÈNCIES DE POSICIÓ DOMINANT

Els productes atòmics, fets d’àtoms i de mercat obert, que encara en queden alguns. Es regulen per unes lleis com: «maquinació per alterar el preu de les coses» o «abús de posició dominant» que tracten d’impedir el control del mercat per part d’uns pocs. Però no hi ha lleis que impedeixin la monopolització de les idees, i per tant dels preus, o del mercat.

Alterar el mercat per beneficiar-se’n, impedint efectivament la falta de competència per la retenció d’un recurs que impactant al mercat, el canvia, hauria de ser un delicte, com l’apropiació de les dades de missatgeria.

Per exemple, cíclicament es tracten de regular lleis per tractar de penalitzar als fons voltor que acumulen habitatges buits, sense fer servir. Però no hi ha cap llei per a aquells que mantenen les idees buides, sense fer servir.

Amb un exercici totalment teòric d’exemple, molt allunyat de la realitat. Imagineu que jo que soc molt llest, m’invento una pastilla que ensenya al sistema immunitari a previndre o guarir completament una malaltia patògena o sistèmica, concreta. I amb una de sola s’erradica la possibilitat de tenir grip per sempre, o un càncer. Què implicaria tot plegat? Una llarga llista de medicaments obsolets? Que d’un dia per un altre s’acabarien totes les unitats oncològiques, la quimioteràpia, l’associació contra el càncer, milers i milers de persones sense feina arreu del món? Tindria jo de vendre sense més remei a les empreses farmacèutiques, a un dels vint-i-set? Fora raonable pensar que no arribaria a tancar ni el procés de patent? El seu objectiu és que la gent es curi? Entre salut i economia que ha de prevaldre?

Algú deia que a les farmàcies no hi ha cap ni un medicament que digui al prospecte que curi una malaltia. Així que tots som «usuaris» dels medicaments. A cada dia més, que sembla no tindria de ser així, al marge dels avançaments tècnics.

En veieu més diferències? Si les veieu en favor de la propietat intel·lectual no les digueu en veu alta, no sigui cas que tingueu un rellotge que ho grava tot, o un telèfon «intel·ligent», que us prengui la idea.

 

TROBAR DIFERÈNCIES D’US FINIT.

A primer cop d’ull ja és fàcil de veure que a la propietat intel·lectual no se li pot posar una tanca al voltant per perimetrar-se’l. És multidimensionalment infinita, així que paraules com «latifundi» al terreny de les idees, és un no res. Permet als enormes terratinents globalistes, de l’època actual, mantenir unes propietats completament inconcebibles per a aquells senyors que feien una minúscula revolució terrera, i mexicana.

Una propietat física implica quantitats i ús finit. Com a exemple: La propietat de l’habitatge on es viu, o que es lloga a un tercer, es pot fer servir aquest espai per això. Però no és físicament possible ficar dins tres mil persones del seu aforament. Ni que mil persones es mengin un kilogram d’arròs. La propietat intel·lectual no contempla ni tan sols el concepte d’aforament.

 

TROBAR DIFERÈNCIES D’INCORRUPTIBILITAT I ESCALABILITAT

Les idees no es fan malbé a dins d’un calaix, es pot mantenir incorrupte fins que aquella persona, física o normalment jurídica, no tingui un interès de part en especial. És a dir, es poden comprar idees sols perquè ningú la desenvolupi, al marge del servei que pugui donar. Proveu de fer el mateix amb les verdures.

Vol dir que podrien teòricament, o no tan teòricament, es poden comerciar amb versions parcials abans que s’arribi a la solució final plantejada. La gent no es beneficia de l’avenç, sinó de solucions imperfectes. Sempre sentim a dir que la llicència d’ulleres espia va fer alhora cinc mil patents, i models d’utilitat associades, per si de cas. D’aquesta manera no tan sols es patenta una idea alhora es barra totes les vies a aquesta.

 

TROBAR DIFERÈNCIES DE LA PROPIETAT, DE LA PROPIETAT

Hem dit que la idiosincràsia de la idea globalitzadora, converteix al productor en inferior a ser revenedor. De la mateixa manera que la propietat de la mateixa imatge. Els productors d’idees com ara: enginyers, inventors, escriptors, músics, pagesos o artistes de tota mena. Han de passar pel filtre dels mitjans que controlen els intermediaris, que són terriblement pocs a cada àmbit, i en procés de concentració. Mentre que productors, i receptors, poden ser gairebé gran part de la humanitat.

Per ser exemple, el de la música que ens posen com de mostra perquè veiem que és el mateix ambdues coses. Perquè un músic que vulgui viure de la seva feina li cal estar a Spotify o una de les poques «plataformes» globals alternatives de música; i si és una pel·lícula a una de les tres o quatre plataformes que n’hi ha, seguint amb l’exemple. Inclús les sales de cinema són majoritàriament propietat d’unes poques distribuïdores, amb comparació amb la mida del món. De tant en tant veiem a uns artistes privilegiats saltant a paradisos fiscals, a Miami, plens d’èxit. És això el que trobarà qui es vol dedicar a la música?

Hi ha qui diu que aquesta és l’era de l’atenció. Que s’interessin per a la teva producció, i no per a un altre és difícil, hi ha molt a què donar atenció. Molts productors i hi ha qui decideix a qui s’ha de veure a la pràctica.

Com una mena d’embut de diàbolo, no confondre amb diabòlic, que en té les parts amples per la banda de productors, i els clients o usuaris a l’altra banda, i on el centre de gravetat és on són els intermediaris globals. Els productors es poden endur una part econòmica més aviat menor del conjunt de la producció, a causa del fet que els hi calen els mitjans intermediaris, que són pocs. I, en canvi, en el món de la producció, hi ha gairebé tota la humanitat.

Pocs dies abans que escric aquest apuntament, es va morir Nigishi Shigeichi, japonès inventor del karaoke. Que si no va ser prou murri per a patentar l’invent, sí que va ser gràcies a la seva generositat de deixar de guanyar un tant per cent per a cadascun dels nostres desafinaments humans i planetaris.

Tal com està configurat, no hi ha prou figures jurídiques que preservin el reconeixement i l’honor de persones que veuen una necessitat humana i puguin contribuir normalment sense l’ànsia d’usura.

 

RECALCULANT

Si ja havíeu llegit aquest apunt abans, sabreu que ho vaig encetar amb el subtítol «PRIMER DE TOT… I PERDONEU». On deia que fora preferible que aquest esborrany de bloc-llibre el prosseguís jo fora de línia, pel fet que a mi mateix em pot semblar un embolic de conjunt d’idees, que prendran, crec, més coherència quan s’ordenen. I que endreçar a dins d’un bloc d’entrades ja publicades, pot fer el projecte massa lent, i complicat.

I de fet, a més, tenia la impressió que a més aquest bloc no ho llegia ningú. Però m’ha escrit algú que no coneixia, i darrere d’un intercanvi d’opinions que m’ha sorprès, i de la que agraeixo el temps, m’ha convençut que segueixi. Que segurament serà a ritme lent, de caragol Bubé. I que la majoria del treball seguirà sent fora de línia, on fico els famosos adhesius de l’apunt primer, imagino.

El motiu és, que si defenso que les persones som com unitats cel·lulars, ens cal estar connectades les unes amb les altres. No cal, ni convé, que tot sigui perfecte. Estic escrivint en català, a altres gents, que és el que m’agrada. I si no escric per l’esborrany de llibre-bloc, segurament acabaré fent comentaris als articles d’altres, sempre molt interessants a VilaWeb, i que fàcilment lligo amb el meu tema. I d’aquesta manera no prou explicar les meves pròpies idees sobre el que comporta que jo crec que el pitjor del globalisme, que sincerament crec es pot combatre en els seus aspectes més negatius amb la planetarització, que comporta canvis paradigmàtics econòmics, socials, polítics, etc.; importants, i segurament inevitables.

En qualsevol cas, si també creieu que el que dic té sentit. Ja sabeu que si voleu ajudar-me, o dialogar sobre això, és clar que necessito ajuda, com tothom, em podeu contactar al meu correu electrònic: rafael arroba agilvector punt com

GLOSSARI, ESBORRANY DEL LLIBRE-BLOC A CALWEB FINS ARA

A ON	QUÈ	QUAN
PRIMER DE TOT	Agraïments: Un brindis per VilaWeb; Motius del bloc: Significar el desviament de la telemàtica, en especial Internet, entre el que pretenia ser, i el que és, pel benestar natural.	Prefaci
CANVI DE REVOLUCIÓ X REVOLUCIÓ	Explicacions: D’on venim; La globalització consisteix a prendre tot el planeta com un sol producte, on tot el que hi ha dins, persones i resta de natura, formem part de l’escandall.	Exposició
PLANETARITZACIÓ, EN CODÍ BÀSIC	La idiosincràsia de la lògica globalitzadora considerarà, per definició, menystenir els detalls del món natural. La planetarització ha de fer just el contrari, prendre el planeta per parts o cèl·lules.	Exposició
N’ÉS MÉS PRODUIR QUE REVENDRE	El concepte de: «globalització» vol dir centralitzar, i plantejo que «planetarització» equival a diversificar. Començant pel concepte de la propietat, parlo de la propietat de les persones.	Exposició, Propostes
PROPIETAT DE LES IDEES	Sovint es tracta de fer una correlació directament entre la propietat intel·lectual i la propietat física, però tenen unes característiques totalment diferents. Que provoca, en realitat, un parany per als productors.	Exposició