CalWeb

ADEU, REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. HOLA ERA… D’INTERNET

Us parlava al principi dins dels agraïments a VilaWeb, dels principis d’Internet, que vaig presenciar com aquell sotrac descomunal que va canviar tots els fonaments anteriors.

Avui ja no sorprèn ningú per exemple de la missatgeria instantània o les reunions virtuals. Tothom ja sap el que poden fer les tecnologies d’informació o TIC. Inclús aquelles persones que deien que «ells ja havien arribat tard als ordinadors». Que avui segurament fan servir el telèfon no tan únicament per marcar un prefixa i trucar a algú. Les comunicacions telemàtiques ho van canviar tot. Al punt de fer una revolució.

Tot se’n va organitzar en «ports» i protocols de comunicació. Qualsevol dispositiu arriba a un pantalà i fa les maniobres d’atracament d’una manera simple i universal. S’acaba d’aquesta manera el que fins llavors era la problemàtica de l’arquitectura dels diferents fabricants d’ordinadors amb sistemes operatius propis. Per exemple amb el protocol TCP-IP podries connectar a una pàgina web al teu sistema ms-dos per ordinadors PC per exemple i també servia per al que feia servir Unix, Macintosh o el que sigui. Existia força quantitat de fabricants

Per fer servir Internet no havies de demanar permís a ningú. No calia signar cap contracte en anglès al quall no t’hi pots negar ara a la pràctica i continuar sense entregar la privacitat per fer-ho servir. Podies pujar una web a un servidor i llestos! Podies fer en la pràctica un servidor a casa amb el PC per penjar una web i veure el correu o la missatgeria sense problemes d’indexació.

Amb una metàfora la humanitat va aconseguir fer unes carreteres universals i lliures (Internet) per a tots els vehicles perquè cadascú dels conductors pogués triar quin cotxe que vol fer servir (dispositiu).

El concepte era tan revolucionari que canviava tots els paradigmes en els conceptes de comunicació i, per tant, econòmics. Ara qualsevol persona podia vendre els seus productes, compartir coneixements, dir la parida o fer amistat o parella a qualsevol part del món que l’entenguessin. Deixava de ser tan vital el lloc físic com a manera fonamental de relacionar persones i coneixement.

D’aquesta manera es feia obsoleta la revolució industrial. Perquè en realitat ja no calia tant que les persones anessin del camp a la ciutat per treballar a la fàbrica, ara ja es podia tele-treballar. I a cada volta es podrien afegir més feines que també es podien fer fora d’un punt concret. Inclús les fàbriques es van robotitzar exponencialment i va poder fer les feines automàtiques. Sistematitzar, monitorar i controlar sense ser-hi tant.

De fet, les persones podien deixar la fàbrica i passar al sector dels serveis, molt més creatiu tant per a productes físics com a virtuals. La feina és que això també es pot sistematitzar de mica en mica, robotitzant processos. Com han fet per exemple les companyies elèctriques o les caixes d’estalvi convertides en monopolístics bancs.

Apareix actualment la IA una manera de dir que es poden fer algorismes lògics per automatitzar processos. És a dir. Si això passa, llavors fes allò que ara pertoca. «Si els homes alts són en la seva majoria fots i els homes forts són normalment morenos. Llavors els homes alts són en la seva majoria morenos amb un marge d’error X» Això és un algorisme per aquell que encara no ho sàpiga. Es pot complicar fins al nivell que es vulgui i això és el que es pot fer «Si aquella nena fa un comentari del cabell de la seva mare a un lloc per a nens i nenes llavors digues a mare que tenim aquest xampú que ha de veure». «Si el Sr. X ha dit la paraula rus vol dir que aquesta persona podria ser independentista català»

GLOBALITZACIÓ O PLANETARITZACIÓ:

La globalització consisteix a prendre el planeta com un tot. Com un producte o un actiu. On tot el que hi ha dins, persones i resta de natura, formem part de l’escandall i som a més clients.

Les implicacions del concepte “producte” són que aquest es pot vendre o comprar. També es pot hipotecar, apalancar, fer participacions i emprèstits… hi ha moltes més coses que es pot fer amb un producte.

El producte Terra és molt llaminer. Els megues-màxim-corporacions hi tenen tot l’interès i tots els diners. De fet, mai a la història de la humanitat hi ha hagut homes tan rics i amb tant de poder pel coneixement del seu escandall. Cap rei, cap emperador, ningú de l’era industrial ni molt menys anterior, per descomptat.

Llegia l’altre dia escandalitzat, però no sorprès, a VilaWeb per exemple. Que Vint-i-set persones són les propietàries de mig món literalment. És una barbaritat. Aquestes persones ho són perquè han aconseguit una cosa que llavors ens semblava completament impossible. Controlar Internet. Ells són la globalització. Aquestes persones trien que veus quan fas una recerca d’informació i dins d’allà que has vist. Els productors dels dos sistemes operatius que tenen com a base absolutament tots els mòbils del món en la pràctica i, per tant, els que millor saben com va el sistema. Controlen els llocs de debat i les idees amb una falsa sensació de seguretat. L’amplada de banda. Els que tenen les dues o tres botigues mundials que ho venen gairebé tot. S’entén qui són i a on arriben, no m’estendré amb més exemples.

El producte s’ha concentrat ja força en poques mans i la tendència és a més no a menys.  No sembla vagi en una direcció diferent… sols mig món? A cada dia veiem fusionar-se’n i adquirir-se’n les empreses en tots els sectors. Qualsevol idea. “Sols en pot quedar un!!!”, com deien a la pel·lícula dels Immortals.

Aquests ja han aconseguit canviar les lleis antimonopoli. Segurament des de Reagan i tant hi és quin president americà hi sigui, pot-ser Trump? A cada volta els beneficia a ells clarament més i el missatge és que així és millor. Més segur. Segur indiscutiblement per a ells i els seus patrimonis, és el que volen dir a tothom en realitat.

Que algú en té una nova idea que ells encara no tenen fins al moment i que ha costat desenvolupar-se fins ara quatre xiclets? Doncs Immediatament es revalora a ixi-mil milions de dòlars?! Ah coi, un moment aquesta gent en té calés menuts. M’ho quedo! T’ho compro! Totes les idees acaben en propietat de molt poca gent global que les tancarà a un calaix i que faran servir si volen i quan vulguin, ja que són seves en règim de pernada. Aquelles idees que no poden comprar si les poden copiar, ell sí!  Quan els hi pot costar una demanda a aquesta gent que arriba de matinada? Pot defensar-se la gent que tan sols té quatre xiclets i una idea? Els que no, segur tindran problemes per continuar. Pobre de qui no es vengui! Hi ha força exemples molt coneguts.

A causa d’això els avenços tecnològics van fer una parada en sec! Encara que la propaganda indueixi a pensar que no, si pareu un segon a mirar i remirar en què hem avançat tecnològicament… El motor elèctric per a cotxes es va inventar abans que el d’explosió al segle XIX i encara estem així malgrat que ara li fa falta al planeta sembla? A l’abast dels humans del que no és bàsicament poc més que una rentadora amb un volant. Els cotxes elèctrics, sols com a exemple representatiu, de fet són la bandera de la modernitat i contra el canvi climàtic. Si cerqueu a TV3 el programa “Més enllà del 2000” sobre cotxes o sobre el tema que vulgueu us fareu un fart de plorar pel que encara no ha arribat, perquè no arribarà o per la manera en què ens arriba.

Vull dir que molt poques de les meravelles tècniques promeses del segle XX s’albiren a la pràctica de les acaballes el primer quart del XXI. Simplement, el desenvolupament de les idees simples no és viable per la gent que ho té tot i no hi ha opció de preguntar si ho seria a qualsevol emprenedor que ho és, perquè no té res. No hi és l’esperança d’arribada d’aquesta tecnologia que podria ser bona per a la gent, si els primers no ho volen.

En canvi, els espies del tot el que fem: assistents de veu, telèfons mòbils, pantalles, ordinadors tot el que té a veure amb l’hiperconnectat sí que ha avançat molt. Tant en velocitat de transferència, els oscil·ladors dels microprocessadors, com per les tecnologies a escoltar fins i tot el reso dels semiconductors. Ja no fa falta la wifi o el Bluetooth ha arribat el 5G.

És a dir, ha avançat tot el que en té a veure amb allò de l’espionatge. El que informi de: amb qui parlem, què li diem a l’amb qui parlem? Quin és el meu aspecte? Quin és l’aspecte del qui li faig una foto? Com estic de salut? Les meves pulsacions? Quin és el nostre banc quan hi tenim ficat allà? A qui enviem un missatge? Què paguem? Tot això és molt més que la del programa Pegasus. Aquest sector diem que és l’únic que ha avançat a cor què vols des dels anys 90. La resta d’avançaments tecnològics han estat al ritme de l’era industrial, I, si m’escureu, molts cops la resta de tecnologia és en retrocés.

Cada avançament real que veiem al món global te a veure amb això. Tant si és un xip implantat al cap o unes ultres ulleres que capten un so de profunditat com publica avui VilaWeb que promet Apple acollonant o acollonits. No sé ben bé què dir.