CalWeb

NATURA

Segurament tots sabem què vol dir el mot «natura», però tampoc és fàcil definir el que és exactament i el què no ho és. El diccionari ens ve a dir que és la consideració de tot l’univers, i també diu que l’ésser humà pot no ser natura.

Pel que vull explicar, i per simplificar el que ja comença sent complicat tan sols d’enunciar; ho podem deixar a què vivim a una bola, a cada dia potser una mica menys blava vista des de fora, que gira de diverses maneres, dins d’un raconet a una galàxia; i que es troba completament plena de diversitat natural; d’entre elles la vida, que es classifica, tanmateix, en diferents reialmes d’éssers vius, que alhora contenen multituds d’espècies de tota mena; en essència resumits en codons d’ADN, que s’apleguen a cada moment per instruir la formació d’objectes biològics, i executar sentències orgàniques.

Per no embolicar la troca, no dubto que els humans som natura, perquè que si fa o no fa, tampoc tenim unes diferències biològiques essencials vers la resta dels orgànics. En canvi, sí que en tenim una naturalesa molt rica en els nostres costums d’habitud, si això també forma part de la natura dels éssers vius. És a dir, dins dels nostres costums naturals trobem: l’abstracció, art, cultures diverses, idiomes, països, sistemes econòmics, governs, vestimenta, supermercats, equips d’hoquei, etc.

Casualment, tot el que ha de tractar aquest llibre. Impossible de descriure totes les parts, d’anar al detall!

 

IDIOSINCRÀSIA DE LA LÒGICA GLOBALITZADORA

Ja que tenim a mà el diccionari, anem a la paraula «global» i trobem que consisteix bàsicament a no considerar les parts, o simplement a valorar que el «tot» és el més important. Per tant, «globalització» lògicament tendirà a posar en segon terme els detalls que componen el conjunt, simplement perquè és la seva definició. D’aquesta manera la globalització manté com a finalitat gestionar com a un únic objecte a tota la natura. Que està completament plena d’innumerables matisos, com hem vist. Així que el més lògic resultarà, des d’aquesta perspectiva, cercar la simplificació, per tenir un objecte el més dúctil que es pugui per tal de poder-lo manipular o gestionar. I d’aquesta lògica ens condueix a què és més senzill si tot el producte-planeta funciona així:

• Proveïdors: poques empreses globals per a tot, com la de les vint-i-set persones que tenen la meitat del PIB mundial.

• Comunicacions: centralització de sistemes, aplicacions privatives i operadors en dula.

• El camp: cultius més extensius i centralització del menjar en intermediaris enormes.

• Espècies: poden ser pollastres que no veuen el sol o vaques amb moltes hormones per fer llet.

• Idiomes: uns o pocs, l’anglès per exemple i grapats d’alternatius si s’escau.

• Recursos naturals: l’aigua, i les fonts d’energia monopolitzades.

• Producció: centralització de plantes industrials sota llicència a un territori concret.

• Sistemes de govern: que representin l’ordenament de la ciutadania, com el xinès per exemple.

• Seguretat: intensiva, intrusiva, per controlar als excedents no globalitzat.

La llista és inacabable, però podríem apuntar per afegir: canvi climàtic, guerres ètniques i territorials, repressió, etc.

Us sembla que tot això ja és el que vivim actualment? És aquesta relació entre simplificació i exclusió la que observem? No és aquesta la tendència premsadora actualment? A mi em sembla que clarament sí i que és fàcilment visible i demostrable.

Així que veiem com tot el que no entenem lliga, i ha de ser lògic, per tant, que funcioni així, perquè el concepte de global és aquest. La propaganda fa que hi hagi molta gent que pensi que això de la globalització ja està bé i que no es pot fer res. Però potser no es té en compte que és el límit o l’integral on tendeix aquesta funció, és que ells també són detalls. Tots ho som, i les generacions que han de venir.

És normal que fent aquesta premsada d’habituds costi encaixar ara i després a: persones individuals no productives, pensaments dissidents, microeconomies, cultures minoritàries, idiologies amb menys seguidors, pensament divers, etc.

 

CÈL·LULES

Una altra evidència és que els organismes vius més eficients de la terra, inclosos nosaltres, acostumen a ser pluricel·lulars.

Em ve al cap un comentari d’una professora de biologia que fa molts anys ens va dir una frase que em va quedar gravada: «Quan una cèl·lula s’està formant tant pot servir per fer un ull, com per a fer una ungla. Un cop es fa ungla, ja mai serà una cèl·lula d’ull.»

Encara que totes les que són d’un cos comparteixin la mateixa carrega genètica, que és en un percentatge molt el mateix de la seva espècie i si m’escureu amb molta proximitat al de la resta de naturalesa viva. Però cada cèl·lula s’especialitza d’una determinada manera des dels seus orígens conferint un valor específic, i a un objectiu diferent. Cadascuna funciona per si mateixa, i la suma de funcionalitats permet fer coses impressionants. Com per exemple coordinar l’ull i l’ungla per gratar altra part del cos. Les cèl·lules a la natura no cal que siguin totes uniformes, ni tan sols és positiu, encara que s’assemblin.

 

PLANETARITZACIÓ

Si «Globalització» implica prendre la Terra com un únic objecte-producte concentrat, com hem vist abans; lògicament la idea «Planetarització», serà, doncs, prendre el planeta per parts o cèl·lules. Aquesta diferència d’anomenar al contingut d’un conjunt, no és pas tan sols un matís semàntic. Implica distàncies conceptuals molt fonamentals en la manera en què ens relacionem entre nosaltres, i fem ús de tot allò de què podem accedir i tractar a la natura. La globalització vol simplificar el tipus d’unitats naturals i la planetarització ha de tractar just del contrari. D’afavorir la diversitat de tot. Abastar nous espais d’especialització que poden ser útils.

La «planetarització» tindrà, doncs, d’apuntar a fer que es pugui organitzar perquè funcioni més semblant a un organisme viu, com ja ho és de manera natural. I no pas com un robot esclafador i insensible. D’aquesta manera ser més eficients, com ho és la mateixa natura.

 

EXPANSIÓ DE LA NATURA

El que si pot semblar força clar, és que devastar la natura com es fa en l’actualitat, no és la millor forma que aquesta progressi, ni ella, ni nosaltres, si som natura. Com hem arribat a la conclusió que exprimer la natura és la millor manera de gestionar els costums dels humans? Què va suposar Internet, encara que fos per un moment? Segurament hi ha ments brillants que han pensat que hem d’arribar a escalfar-ho tot tant que a la fi hi ha d’haver un «big bang». Per a mi, tot te a veure.

 

Deixo, per avui, aquest apunt

Segurament canviaré el subtítol del bloc i introdueixo el terme «economia cel·lular» Que potser ha d’estar el títol definitiu d’aquest llibre que estem fent. També podria ser «sistema cel·lular» o «cel·lulificació» Si us ha interessat el que portem fins ara, potser estareu pensant que estic fent com una mena de tractat comunista, i de cap manera. Per què el comunisme vol dir que tot és en la pràctica propietat dels gestors de la comunitat, del govern, pocs, això és globalització; va d’anarquisme el tema potser? Tampoc! El propi cos no és pas anàrquic; anticapitalista? Personalment, no entenc molt bé com es pot negar una idea, «anti», algun pensament i que no vagi contra natura? No-no, no és pas tampoc per on vaig.

Penseu en això i si voleu fer un comentari, jo encantat. Ja seguirem!

Gràcies per arribar avui a aquest punt.