Aquest cap de setmana l’exprimer ministre portuguès José Socrates (Partit Socialista) ha estat detingut per blanqueig de diners, evasió fiscal i corrupció. Potser la notícia hagi sorprès -és cert que a Portugal han estat pocs els casos de corrupció mediàtics i que hagin acabat amb alts dirigents al calabós, quelcom habitual a casa nostra- però
Mai m’hagués imaginat que la tasca de fer d’editor pogués ser tan gratificant i tan dura a la vegada. Tan plaent i tan plena de frustracions. Tan solitària i tan compartida. Sembla que m’hagi posat a fer un enfilall de contradiccions, però aquestes són les sensacions que he tingut a l’hora de fer d’editor de Les
En realitat el que cal que neixin a cada instant són lectors, i lectors d’aquests bons i participatius, però posats a fer també cal que neixin llibres, volums que ens expliquin el passat per poder entendre el present i projectar-nos de cap al futur. I d’altres que expliquin el present i que albirin aquest futur.
Avui, a la revista Bearn, una d’aquestes notícies que no ens agrada haver d’escriure… http://revistabearn.com/2014/10/18/en-la-desaparicio-de-leditorial-moll/
“Els Països Catalans som una unitat d’agressió, tots estam agredits d’alguna manera o altra i aquesta unitat d’agressió es el que provoca la nostra unitat de restauració”. La frase pertany a Blanca Serra, vicepresidenta de la Federació d’Organitzacions per la LLengua Catalana, la FOLC, i es va pronunciar ahir en el decurs de l’acte inaugural
El passat 26 de setembre la revista Bearn va començar a navegar. Aquell dia publicarem la nostra primera entrevista, precisament amb l’escriptor mallorquí Guillem Frontera. Tota una declaració d’intencions de què era aquesta revista, perquè el llibre L’adéu del mestre l’havia publicat Club Editor, una editorial barcelonina independent de llarg recorregut i trajectòria. Bearn és un poc
La concesssió del premi Nobel a Patrick Modiano és una bona notícia per a la literatura mundial. Els jocs d’interessos que acompanyen normalment a aquest guardó -sovint per sobre dels interessos purament literaris- han fet que moltes de vegades es concedís a autors absolutament desconeguts (i després àmpliament promocionats) i altres vegades a autors absolutament
Cada vegada que es produeix l’efemèride d’un esdeveniment històric sol aprofitar-se la data per a una allau de publicacions sobre el tema. El 6 d’octubre no és una excepció i ahir a la UPF es va presentar un llibre molt interessant, La desfeta de la revolució catalanista de 1934 que ha editat base i que
M’ha enviat un mail una lectora. Comença dient-me que ho fa des d’una biblioteca. Que es connecta més o menys un cop a la setmana i que si li responc potser trigarà en fer-me arribar la resposta. Que m’imagini que això és com les cartes d’abans sols que en una pantalleta. Es diu Carme, té
Hi ha moments en què s’han de demanar disculpes. Les d’avui costen molt poc perquè disculpar-se per errors comesos i equivocacions que es plasmen en fets positius per a la nostra literatura i la nostra llengua costa poc de fer. I a més a més, fer-ho durant la setmana del llibre en català, quan potser
En Jordi Masó, en Jordi de Manuel i l’Anna Maria Villalonga han tengut la bona pensada de fer un homenatge literari als defensors de Barcelona el 1714. Publiquen els texts de 31 escriptors a http://la-bona-confitura.blogspot.com.es/ i ahir em van fer la confiança i l’honor de publicar aquest text que us deixo aquí també. UNA BONA BIBLIOTECA
Avui al matí, diumenge, he agafat el tren amb l’Anna Maria Villalonga per anar a Caldes de Malavella convidats per Dracmycat i la llibreria Solés a participar al petit Sant Jordi. Servidor hi havia de parlar de “Les mans del drac”, la meva darrera novel·la negra, publicada per Llibres del Delicte. Es veu que el
El 65% dels catalans llegeix com a mínim un llibre a l’any. Les dades són lluny d’altres països i a banda de preguntar-nos com poden viure els que no llegeixen cap llibre a l’any i com poden fer-ho els que només llegeixen un llibre a l’any, convé que repassem unes quantes dades importants que poden
L’escriptora Inês Pedrosa, que fa uns anys era la directora de la casa museu Fernando Pessoa de Lisboa, fa uns dies va vaticinar un futur premi Nobel en llengua portuguesa. Ho va fer a la bienal de São Paulo, i és clar, es va posar el públic a la butxaca assegurant que era absolutament injust
A Llinars del Vallès, mentre jo escric aquestes línies, hi ha tota una pila de gent valenta que intenta vendre llibres. La fira Lletraferits ha aplegat aproximadament una quarantena d’editorials independents que esperen que aneu a descobrir els tresors que han sortit del seu catàleg. La meva admiració per aquesta mena d’editors de cada vegada