El passat 26 de setembre la revista Bearn va començar a navegar. Aquell dia publicarem la nostra primera entrevista, precisament amb l’escriptor mallorquí Guillem Frontera. Tota una declaració d’intencions de què era aquesta revista, perquè el llibre L’adéu del mestre l’havia publicat Club Editor, una editorial barcelonina independent de llarg recorregut i trajectòria. Bearn és un poc això: la mirada de dos periodistes culturals de Mallorca sobre la literatura catalana entesa en sentit ampli i feta des de Barcelona seguint dos preceptes bàsics: el rigor i l’honestedat.
Bearn neix de dues constatacions. La primera és que la literatura feta en la nostra llengua no ocupa el paper que li correspon als nostres mitjans de comunicació. Cada any es publiquen 10.000 llibres en català, uns 2.000 en l’àmbit de la ficció. Però són molt pocs els que aconsegueixen que se’n parli. Nosaltres no podem parlar d’aquests deu mil llibres i per això hem escollit. Sense renunciar a de tant en tant parlar de llibres d’escriptors que ens interessen molt i que publiquen a editorials de llarga trajectòria i més possibilitats econòmiques i de promoció, hem decidit prioritzar textos boníssims que veuen la llum en editorials més petites. I hem intentat cobrir la totalitat del territori. Som perfectament conscients de l’atomització editorial i que n’hi ha moltes que no coneixen el projecte de Bearn i que nosaltres no coneixem, però ho intentam.
Honestedat i rigor. Semblen dues coses molt senzilles però són les que mouen la segona motivació de Bearn: fer un periodisme de qualitat, fer el periodisme que ens agrada, sense estar subjectes a la rigidesa d’un espai concret i limitat i sense estar subjectes a la pressa immediata. Parlam dels llibres quan els hem llegit, conscients que els llibres bons no caduquen, i intentant que els nostres articles tenguin quelcom que els faci atractius als lectors. No sempre ho aconseguim però ho intentam.
I per això hem optat per incloure una mica de tot en aquesta revista: entrevistes, ressenyes, cròniques, reportatges, recuperació d’altres llibres i un apartat de creació. I una secció que ens fa molta il·lusió: la de literatura infantil i juvenil, la pedrera de lectors. Fins ara, en un any, hem publicat una mica més de cent peces periodístiques parlant-vos de llibres.
A més a més, a poc a poc hem teixit una xarxa de complicitats. Primer amb alguns mitjans de comunicació –que esperem que aviat en siguin més- que creuen el producte, com són el Diari de Balears, l’Eix Diari i el Diari d’Andorra. I després amb aquests primers deu socis que ens han fet confiança i que esperem que també en siguin molts més. I és clar, hem de tenir un esment molt especial per al nostre primer patrocinador, la llibreria Al·lots, que no només patrocinen la secció infantil i juvenil sinó que ens assessoren i fins i tot ens fan algun text. Un plaer fer feina amb ells.
Per això avui dimarts 14 d’octubre a Bearn volem acostar-vos la revista. Ho feim a l’Espai Mallorca de Barcelona, a les 19.00 hores amb dos padrins de luxe, la Marta Vives i el Jordi Fernando. I és cert, moltes publicacions es presenten quan neixen. Nosaltres hem preferit fer-ho quan ja tinguéssim feina feta. Bearn acaba de celebrar el seu primer aniversari i tenim moltes ganes de celebrar-ne molts d’altres perquè estam convençuts que la literatura en llengua catalana i el periodisme que l’explica han d’anar de bracet durant molt de temps.
SEBASTIÀ BENNASAR I CARLES DOMÈNEC
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!