Avi Pep

Fa temps que tinc ganes d’escriure en un paper la meva particular visió de les noticies, de la premsa, de com la premsa transmet les noticies, segons quina sigui, diguem-ne, la seva tendència o inclinació política, que no vol dir genuflexió, encara que en alguns temes i en alguns moments ho pugui semblar.

Quan engego l’ordinador, ja el tinc posat perquè em surti una pantalla de les darreres noticies, encara que sovint siguin o semblin repetitives; diferents portals d’accés a les xarxes, i diferents preferències pautades per rebre imputs. Si que es cert, que sempre intento fer un mostreig genèric, que diversifiqui pagines i tendències, per tal de no fixar uns paràmetres esbiaixats als algoritmes, tot i així sempre fan el que volen, que per això estan programats.

Com deia m’agrada fer una ullada a les noticies, i una de les primeres coses que miro, es el nom del digital que ho publica; la segona es el titular, i sovint nomes amb aquestes dues premisses es pot endevinar com estarà redactada lo noticia en qüestió. Saben aquell que diu: “Digues-me amb qui t’acomboies, i et diré qui ets”? … doncs això, quan comença a sonar-te el nom de les capçaleres digitals, una primera ullada i quan veus de qui parlen, ja saps si la noticia versarà a favor o en contra del personatge del que parlen.

Un altre fet rellevant es el que publiquen aquestes capçaleres, moltes segueixen la mateixa línia, publicar grans, exagerats i en ocasions inversemblants titulars per cridar-nos l’atenció i que anem a la seva pagina, primer et surt la possibilitat de llegir la noticia gratuïta si et fas subscriptor, si no es així o et trobes amb un resum, o directament no hi pots accedir si no pagues, també hi ha la possibilitat de llegir gratis si acceptes publicitat; fins aquí tot correcte en un lliure mercat.

I finalment les noticies publicades, amb un titular on molt possiblement nomes hi ha una frase, que tallada oportunament pot fer decantar la balança cap un costat o cap a l’altre, i que sovint es converteix directament en un titular o serveix per crear un titular que pot arribar a ser esperpènticament esbiaixat, perquè no ens enganyem, no es que els fets que es relaten siguin nomes bons o dolents, es que sovint del no res, en surt un relat esbojarrat i esgarrifós com si s’hagués d’acabar el món.

Encara que després quan llegeixes alguns dels comentaris penjats, veus que tot i que els més perjudicats som els ciutadans, encara hi ha gent que defensa als protagonistes de les noticies, sobretot si son polítics, encara que es pugui reconèixer que no fan pas prou be la seva feina. Imatge de geralt a pixabay.