Avi Pep

Llegia aquests dies a la premsa que tota la política nacional esta en ebullició, es cert, principalment a Madrid, i es llastimós que en uns enfrontaments polítics nacionals l’arma llancívola sigui una vegada més Catalunya.

A veure, els partits de dretes, aquí hi podem incloure tots els que sembla que votaran aquesta opció governamental, tenen molt clar que els números no donen, així es parla per dir que no tenen els vots necessaris per ser proclamats campions, ai no, no sumaran els vots necessaris per tal de que el líder de les dretes pugui ser proclamat president del país. Per aquest motiu, aprofiten les possibles negociacions dels socialistes amb els partits “separatistes” als que a més anomenen de tot “colpistes” “frau d’estat” … i més barrabassades, però com que els hi sembla que no tenen prou suports, i de moment així es, fan les mil i una propostes per tal d’aconseguir que uns quants socialistes els votin a ells, carai, si demanar-ho es intentar fer trampes, encara es pitjor que algun diputat ho accepti, i això no es pot catalogar de frau polític?

Aquests darrers dies hem pogut veure i escoltar als anomenats històrics dels socialistes, que jo crec que millor seria anomenar-los “arcaics”, malparlant a tort i a dret de la possible idea de parlar, pactar i tirar endavant una amnistia pels encausats del “procés”. A veure, ja se que en ocasions em repeteixo, però recordem que en els darrers cinquanta anys es van amnistiar personatges per delictes de sang, delictes fiscals i sense oblidar els indultats per condemnes diverses, entre elles també la de malbaratament de cabdals públics.

Com deia més amunt, els “arcaics”, tots, no poden deixar de bramar les seves consignes, això si, no volen acceptar que nosaltres, els ciutadans, per ells el “populatxo” hi diguem la nostra. Uns, els socialistes vells,  ens diuen que aquests dirigents socialistes d’ara son uns sapastres, els altres els de dretes, convoquen manifestacions legitimes a Madrid, però reprimien amb més que duresa les que es feien a Catalunya.

Hi ha dirigents que no volen permetre que el poble pensi, perquè si el poble pensa, acaba actuant i prenent decisions que no els hi permetran perpetuar les seves arrels, tot buscant el màxim suc exprimit al poble, i en benefici nomes propi per a ells. Obrim els ulls “populatxo” busquem el benefici de tots, no nomes d’uns quants. Imatge de mohamed_hassan de pixabay