Avi Pep

Respirem i pensem.

4 de juliol de 2022
0 comentaris

L’alcaldessa

Llegia la premsa, i el titular d’una noticia publicada per la Vanguardia em va fer pensar, una vegada més, amb com funciona tot plegat en aquesta nostrada societat, deia la noticia que es la desena denuncia arxivada contra Colau per falta de cas, i es referent a les subvencions concedides a entitats socials.

Jo no se si la Colau ho fa be o no, no se si es culpable d’alguna cosa, segur que per poc que treballi pot fer alguna errada, segur que fa alguna cosa malament, pensem que nomes els que no fan res no cometen gaires errors, nomes en fan un … no fer res. Però de tenir errades a tenir conductes suposadament delictives, hi ha una bona diferencia, però segons els jutge que ha desestimat el cas, es veu que els denunciants no tenen clara aquesta diferencia.

Com deia, no se si la Colau ho fa be o no, però crec que la nostra societat o sigui el conjunt de tots nosaltres, no podem permetre que es presentin denuncies que no es poden jutjar i que els instigadors en surtin impunes. No pot ser que els autors d’aquesta denuncia, que segons la noticia no es la primera que presenten, en surtin sense cap conseqüència, es més si el jutge considera que en els actes denunciats no s’aprecia cap delicte, automàticament tindria que obrir diligencies per denuncia falsa i esbrinar si aquesta denuncia en concret, pot suposar un intent d’alteració de la normativa legal vigent en benefici d’uns pocs.

Llegeixo que s’han presentat denuncies contra regidors de l’ajuntament de Barcelona per demanar informes referents a empreses que desenvolupen la seva activitat en sectors vitals i de primera necessitat per els ciutadans, denuncies per prevaricació, frau en contractacions, malversació, tràfic d’influències i organització criminal … uff!!

Ja se que el que escric no serveix per a res, be si, per esbafar-me una miqueta, ja se que en moltes ocasions el que pensa la ciutadania no importa gens a molts politiquets, i per això nomes voldria demanar un parell de cosetes, primera … si hi ha lleis ambigües, lleis que permetin  dubtar de quin es el camí clar per defensar correctament a les persones, modifiquin-les, a la justícia no hi pot tenir cabuda l’ambigüitat; i segona … davant de denuncies on no s’aprecia conducta delictiva, que s’actuï d’ofici contra els que van a perjudicar als ciutadans, a la societat en general, no pot ser que les accions incorrectes s’instal·lin en una societat cada vegada més debilitada per les males “decisions” d’uns quants. Imatge de Kevin Schwarz en Pixabay


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.