Avi Pep

Normalment quan es vol parlar de polítics s’acostuma a començar dient allò de “jo no els voto, però …” no es aquest el cas, ni diré si voto, ni a qui voto si es que ho faig, es indiferent quan es vol parlar una mica de corrupteles.

Aquests darrers dies ha tornat a sortir el tema a la palestra, i a més la nova acció coneguda,  reitera els possibles abusos de polítics o parents o amiguets en un front tan sensible com va ser la pandèmia, em refereixo que de nou algú suposadament es va lucrar amb el patiment humà.

Com sempre faig, ha anat a les xarxes hi he buscat textualment “corrupció política” i de totes les opcions que em donava el sistema, he escollit la de Wikipedia dedicada al nostre país. La veritat es que quan ha sortit la pagina he quedat astorat, molta, molta informació, tot i que hi ha paràgrafs en els que s’adverteix de possibles desacords sobre la neutralitat del punt de vista d’alguna de les versions actuals de l’article en qüestió, i també soc conscient de que sovint hi ha qui procura o intenta colar noticies falses per tot arreu.

L’article comença fent referencia a possibles corrupteles del segle d’Or, fa uns quants anys, no cal que anem tan enrere, ens podem quedar amb les més recents que parlen de la segona República Española, de la Guerra Civil i també de la posterior dictadura. De fet d’aquell període dels anys trenta del segle passat, hi ha publicades algunes frases que mereixent ser emmarcades, recordem-les: “una cosa és tenir automòbil quan s’és, per exemple, ministre, i una altra cosa és fer-se ministre per a tenir un automòbil” o aquesta altre: “desgraciat país, que es veu governat pels qui manquen de tota classe d’escrúpols” … recordem que tot això correspon als anys trenta, i la darrera d’uns anys més tard: “per als corruptes i la seva clientela va suposar un ràpid enriquiment, mentre que per a la major part de la població va implicar privacions de tota mena: carestia, ignorància, fam, ruïna i misèria”.

Saltem tot això tan “antic” i endinsem-nos en el període democràtic, recordeu l’oli de colza? pèrdues d’estalvis de la gent, finançament il·legal de partits, fons reservats, assessoraments que mai es van fer però si que es van cobrar, sector de la construcció, obres, prevaricació, malbaratament de cabdals públics … tot això en els dos darrers decennis del segle passat, Però el nou segle no va pas començar millor, més finançament irregular de partits, frau en ajudes agrícoles …

Però centrem-nos en el que deia al principi, suposadament algú es va lucrar amb el patiment humà. El primer dels incidents, que posteriorment la fiscalia europea en va decidir arxivar l’expedient en considerar que no va ser un preu inflat de manera irregular, era proper als populars. Ara tenim el nou afer, aquest es proper als socialistes, també per mascaretes, hem de pensar que també l’arxivaran?

De fet tots els nivells fiscals i jurídics, poden fer el que creguin oportú, poden fer el que calgui per castigar més o menys a personatges grotescos i “caradures”, que no sempre tenen en el seu punt de mira el benestar social dels ciutadans, però precisament els ciutadans hem de dir prou corrupteles, prou beneficiar-se a costa nostra, si es necessari deixem d’anar a votar i a veure fins on arriba la seva “jeta” si no surten elegits, no ens podem continuar deixar enganyant per uns menyspreables personatges que no tenen cap mirament en aixafar-nos, no tenen cap mirament en fer-nos patir, en reduir cada dia els nostres drets a un nivell inferior. Imatge de angelayurikosmith a pixabay