Avi Pep

Mil i un plans, com en tantes coses, dels responsables municipals de Barcelona, es igual el lloc, en general arreu hi ha el mateix problema, la difícil convivència de l’oci nocturn i el descans dels veïns en un mateix barri.

Una petita referencia de com funciona tot i que no te afectació directa amb el que tractem ara mateix, disputa entre les autoritats i el sector per les anomenades “terrasses covid” que si les han de tancar, que si poden continuar obertes … escoltin es molt clar, eren terrasses covid, s’ha decretat el final de la pandèmia, s’han de tancar i punt … que no vol dir que no es puguin negociar les possibles ampliacions negoci a negoci, si compleixen els paràmetres ambientals, socials i legals corresponents.

Tornem a la qüestió dels horaris, si hi ha una normativa que limita l’horari de soroll que poden fer els veïns, les obres i l’activitat del comerç, no vinguin amb tonteries, aquest horari l’ha de complir tothom, negoci del sector de l’oci inclòs. Fa pocs dies parlant amb algun jove, comentàvem això del dret a la diversió, la respecto, però el que no puc deixar de transmetre es que aquesta diversió actual que encadena horaris i establiments nomes per l’interès econòmic per uns quants tingui que ser d’obligat compliment per tots, no, qui vulgui gresca que la tingui, en els espais i horaris que no molestin a la resta de les persones, no es tan difícil, oi?

I l’excusa dels botellots que expressen alguns, no val, els botellots en altres espais alternatius, sigui per capacitat, sigui per preu o sigui perquè no tothom combrega amb els estàndards del sector, continuen i continuaran, o expliquem be a la quitxalla, al jovent, els pros i els contres de  tot plegat i que pensin i raonin per ells mateixos, o totes les altres opcions son nomes interessos d’uns quants, no es preocupació pel que facin els nostres fills i nets, no es pas preocupació pel seu futur, es única i exclusivament bombardejar-los amb un sac d’activitats i costums sense límit i repeteixo, sense cap altra finalitat que omplir els calaixos d’uns quants.

Possiblement, no, segur que la societat que els hi hem dissenyat, uns per les seves iniciatives i els altres per la nostra permissivitat, mereixen ser revisades, i no nomes per aconseguir que siguin bones persones, que també, si no perquè aquest tipus de vida de consumisme descontrolat i sovint sense solta ni volta, no te futur, no s’aguanta per enlloc, cada vegada ens impulsen a gastar més i més en oci, el que fa que puguem destinar menys i menys a viure, hem d’aturar-nos de tan en tan i pensar que volem fer amb la nostra vida, es limitada, aprofitem-la i recordem que el viure amb ingressos minvants i amb despeses in crescendo, no te futur, aquest estil de vida i de societat no te futur, i si plegats fem quelcom per millorar-ho? amb imatge de geralt a pixabay