Llegia, quin vici eh!, un article de l’Helena Resano a infoLibre amb el titular “una mina d’or… de vergonya” en el que parla de tot això de Gaza, be fa referencia exclusiva a allò de que “sense cap tipus de pudor, alguns ja s’estan repartint com serà la reconstrucció d’aquella zona” i tot amb la única finalitat
Article d’Andrei Boar envers “els perills de finançar les compres quotidianes” avui a l’Ara i que avui en dia es facilíssim, comprem allò que diuen que necessitem, alerta amb la publicitat, i com que se’ns fa feixuc o no podem pagar-ho trinco trinco, ens agafem amb els ulls clucs al finançament ajornat. En ocasions acabem finançant coses que
Avui m’ha cridat l’atenció un article a l’Ara escrit per la Núria Sala Ventura amb el titular “Les ajudes a l’agricultura no haurien ni d’existir; als pagesos ens haurien de pagar el preu just” on ens explica els entrebancs que pateix la pagesia, en aquesta ocasió la opinió i la vida d’en Santi Olivé, de
Tot i que a la premsa genèrica el més normal es que publiquin majoritàriament noticies negatives, tal com deia a l’article que vaig publicar amb el títol de “Per què sembla que no hi ha notícies positives a la premsa des del 2000?” , de tan en tan podem trobar alguna excepció, i aquest es
Ara ja fa més de 130 anys que una colla de santfruitosencs, els nostres avantpassats, van fer el cor fort i tot confirmant la dita de que fa més qui vol que qui pot, es van dir allò de que hi ha molt de camp per córrer, i es van embrancar en un projecte, que
Aquests dies enrere vaig començar a escriure de l’errada en la votació al congres espanyol, del diputat català, que no es l’únic, i deia que errar es de savis, però quan dedueixes que l’errada es per estar despistat, mala representació tenim els catalans. No vaig acabar l’escrit, i sovint quan deixo un escrit a mitges,
De tan en tan es parla del turisme, dels seus suposats beneficis econòmics pel conjunt del país i també de les seves molèsties pels veïns. L’any passat, el 2022, diuen que es van assolir xifres similars a les de prepandemia, es diu que a Espanya van venir uns 71,6 milions de turistes internacionals i que
Mil i un plans, com en tantes coses, dels responsables municipals de Barcelona, es igual el lloc, en general arreu hi ha el mateix problema, la difícil convivència de l’oci nocturn i el descans dels veïns en un mateix barri. Una petita referencia de com funciona tot i que no te afectació directa amb el
Es despisten, no tenen clar quina línia han de seguir a l’hora de tractar, regular i solucionar afers de convivència social, que impliquen problemàtica legal, es a dir activitats delictives. Em refereixo a la darrera proposta de la ciutat de Barcelona i segur que a altres també, de crear rutes segures entre les zones d’oci