Es més que un torneig de futbol, es un esdeveniment solidari per l’autisme, i com deien els mateixos creadors quan van començar, l’empenta per la nostra causa… 𝗻𝗼 𝘁𝗲 𝗹í𝗺𝗶𝘁𝘀, la feina diària amb els infants autistes… 𝗻𝗼 𝘁𝗲 𝗹í𝗺𝗶𝘁𝘀, la nostra motivació… 𝗻𝗼 𝘁𝗲 𝗹í𝗺𝗶𝘁𝘀, la teva ajuda… 𝗻𝗼 𝘁𝗲 𝗹í𝗺𝗶𝘁𝘀. el teu esforç
Tornem-hi, es tracta de fer veure que hi ha una problemàtica on no existeix, i això de la taxa turística n’és un exemple des del punt de vista ciutadà. Podem parlar de qualsevol població, però centrem-nos en Barcelona que es una referencia molt valida, tan per la dimensió de la ciutat com per l’acumulació de
De tan en tan, quan engego l’ordinador, a la primera pantalla em surten noticies, d’arreu del món i de tot tipus de premsa, ofertes de cadenes de distribució, que passa amb els trens arreu del país, guerres, oci, esports, política … una mica de tot. Però aquesta setmana n’ha sortit una que m’ha cridat l’atenció
Llegia, quin vici eh!, un article de l’Helena Resano a infoLibre amb el titular “una mina d’or… de vergonya” en el que parla de tot això de Gaza, be fa referencia exclusiva a allò de que “sense cap tipus de pudor, alguns ja s’estan repartint com serà la reconstrucció d’aquella zona” i tot amb la única finalitat
Article d’Andrei Boar envers “els perills de finançar les compres quotidianes” avui a l’Ara i que avui en dia es facilíssim, comprem allò que diuen que necessitem, alerta amb la publicitat, i com que se’ns fa feixuc o no podem pagar-ho trinco trinco, ens agafem amb els ulls clucs al finançament ajornat. En ocasions acabem finançant coses que
Avui m’ha cridat l’atenció un article a l’Ara escrit per la Núria Sala Ventura amb el titular “Les ajudes a l’agricultura no haurien ni d’existir; als pagesos ens haurien de pagar el preu just” on ens explica els entrebancs que pateix la pagesia, en aquesta ocasió la opinió i la vida d’en Santi Olivé, de
Tot i que a la premsa genèrica el més normal es que publiquin majoritàriament noticies negatives, tal com deia a l’article que vaig publicar amb el títol de “Per què sembla que no hi ha notícies positives a la premsa des del 2000?” , de tan en tan podem trobar alguna excepció, i aquest es
Ara ja fa més de 130 anys que una colla de santfruitosencs, els nostres avantpassats, van fer el cor fort i tot confirmant la dita de que fa més qui vol que qui pot, es van dir allò de que hi ha molt de camp per córrer, i es van embrancar en un projecte, que
Aquests dies enrere vaig començar a escriure de l’errada en la votació al congres espanyol, del diputat català, que no es l’únic, i deia que errar es de savis, però quan dedueixes que l’errada es per estar despistat, mala representació tenim els catalans. No vaig acabar l’escrit, i sovint quan deixo un escrit a mitges,
De tan en tan es parla del turisme, dels seus suposats beneficis econòmics pel conjunt del país i també de les seves molèsties pels veïns. L’any passat, el 2022, diuen que es van assolir xifres similars a les de prepandemia, es diu que a Espanya van venir uns 71,6 milions de turistes internacionals i que
Mil i un plans, com en tantes coses, dels responsables municipals de Barcelona, es igual el lloc, en general arreu hi ha el mateix problema, la difícil convivència de l’oci nocturn i el descans dels veïns en un mateix barri. Una petita referencia de com funciona tot i que no te afectació directa amb el
Es despisten, no tenen clar quina línia han de seguir a l’hora de tractar, regular i solucionar afers de convivència social, que impliquen problemàtica legal, es a dir activitats delictives. Em refereixo a la darrera proposta de la ciutat de Barcelona i segur que a altres també, de crear rutes segures entre les zones d’oci