Avi Pep

M’agrada fer una ullada, tan a la premsa escrita com a l’audiovisual, de les diferents tendències polítiques que sovintegen en aquest nostre mar sociopolític; de fet fa anys que ens han anat creant una base expositiva per portar-nos en una direcció opinativa, única i exclusivament amb la finalitat de tenir-nos controlats i en posició de defensar el que, en ocasions de claredat mental, seria indefensable.

I amb les noves tecnologies es molt més fàcil crear i dir bestieses, amb la finalitat de que semblin correctes, concretes i certes, quan moltes vegades el que diuen esta del tot allunyat de ser correcte, concret i cert. Es indiferent de que es diu, es indiferent a qui s’escarneix, es indiferent si es fa mal a algú, avui dia les mentides i les falsedats sembla que estiguin no nomes permeses, si no fins i tot alimentades i magnificades en benefici de no se que ni se qui.

I aquí es on ens hem de plantar les persones del carrer, els ciutadans i ciutadanes, el problema no es que hi hagi personatges que s’inventin relats, al cap i a la fi, fa segles que hi ha gent que amb les seves novel·les s’inventen realitats paral·leles o alternatives a la vida dels mortals, el gran problema es que ens ho vulguem creure, el gran problema es que ni ens qüestionem si el que ens diuen te la més mínima semblança amb la realitat, de fet hem arribat a un punt en el que “prima” es a veure qui la diu més grossa i més falsa possible.

De fet, sempre que veig les animalades i falsedats que s’inventen i escriuen alguns, em va a la memòria un dels  monòlegs que feia en Pepe Rubianes, concretament el de “el trabajo dignifica” on expressava molt be això del funcionament social.

Voleu dir que no tenim suficient lliure albir per aturar-nos un moment, i davant dels imputs enviats per les divinitats polítiques i socials, pensar en el que diuen, pensar en el que vivim, pensar en el nostre entorn, pensar en les necessitats i possibilitats reals i ser conseqüents amb el benestar general, es l’únic camí per garantir un futur mínimament viable i que en realitat hi hagi un futur mínimament digne per les nostres filles i nets.

I si en teniu ganes, feu una ullada, si voleu amb un ull cluc i tot, a les noticies d’avui mateix, l’energia fòssil, les darreres guerres conegudes Ucraïna i Gaza, la sequera, pactes i crispació política … això si, han aconseguit que les nostres preocupacions com a societat siguin en general només materials, ens han anat empenyent a valorar nomes el consumisme, ja se que em repeteixo amb això del consumisme, però i si provéssim de raonar a l’hora de consumir, i si valoréssim que hi ha altres i diverses necessitats més urgents, creieu que podríem aconseguir un mon, una societat més justa i més equitativa? Imatge de thedigitalartist a pixabay.