Avi Pep

Ara estava llegint un article a les xarxes, que parla de quina quantitat ha de guanyar una persona per ser feliç. Sembla ser que es un estudi de Harvard, i que ens diu que allà, als Estats Units, han arribat a la conclusió de que la xifra ideal seria de setanta cinc mil dòlars anuals. Traslladant aquest baròmetre a Espanya, algun economista apunta que la xifra aquí, aplicant totes les variants comparatives entre ambos països, seria de 44.000 euros. I aprofundint una mica més, un altre estudiós ajusta la xifra a imputs individuals, i en aquest cas es preveu una xifra de 18.000 euros per component de la família.

Ara mateix, no tinc ni els coneixements ni la capacitat analítica, per validar o no aquesta xifra. El que si em pregunto es si hem de valorar la felicitat amb la capacitat de gastar diners?, o anem més enllà, amb la relació ingressos/despeses que som capaços de generar. Un apunt basic, quan jo desenvolupava la meva tasca professional, gestionava alguna clientela amb ingressos superiors als que ara s’esmenten en aquest article, i com que la seva generació de despeses, se suposa que per aconseguir la felicitat, era més elevada, es convertien en famílies infelices. Definitivament, els ingressos per si sols no ens donen la felicitat, el que ens pot ajudar a tenir una vida més engrescadora es, un cop cobertes les necessitat bàsiques, valorar amb que gastem els diners que tenim i si això ens aportarà “felicitat” o “angoixa” per consumir més i més.

Amb aquesta variable sempre em repeteixo, ens han anat inculcant la idea de que consumir es sinònim de felicitat, i de mica en mica, com a societat, ens ho hem cregut. Però el fet de voler cada vegada més i més car, ens fa entrar en un camí vertiginós, que fa que estem disposats a ampliar el nostre horari professional, amb la intenció de poder cobrar una mica més de diners a finals de mes, i malauradament no por estar més tranquils, no per valorar si podem conciliar més amb la família, no … ho fem per comprar-nos un cotxe més gran i de més diners del que realment necessitaríem si es que el necessitem, per anar de vacances si no hi anàvem, o anar-hi una mica més lluny, per agafar un apartament, un càmping o un hotel més luxós … i massa sovint no ens donem compte de que nosaltres físicament ens entreguem a aquestes finalitat, sense adonar-nos de que la felicitat se’ns ha quedat a casa. Imatge de Thomas Wolter a Pixabay