L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Publico aquest apunt al límit. Potser quan l’acabi ja haurem superat la meta preestablerta. Poc m’esperava tanta rapidesa i intensitat. 9 dies han bastat per fer possible l’objectiu que vèiem com a possible però com un repte. Gairebé sense temps de pensar, ni en vers ni en prosa, desenes d’amigues i amics de Caramella han posat en marxa la maquinària invisible que hi ha darrera del micromecenatge, aquesta actualitzada forma de produir materials sensibles, ancestral, col·lectiva. Caramella, tan d’anar fent, de paciència, de veure-les venir, semestral i carregada de continguts, gens àgil malgrat ser tan viva… Aquesta mena d’utopia bianual que esdevé la més tangible de les realitats passejant perspectives i complicitats arreu del país i mostrant-se satisfeta de la projecció més enllà. Amb una economia combativa, de resistència en crisi eterna, avui esdevé notícia per la més gran acumulació de diners en el menor temps possible i amb l’alegria de posar cares a amics i companyes que fan el petit o gran esforç de voler que Caramella encara sigui.
La resposta ens ha sobtat, estem encara engolint per saber com fer arribar al cervell, a l’estómac i a les mans l’energia desplegada com una injecció precisa i essencial, però l’agraïment segur que serà de fondes arrels. Com diuen, seguim i seguirem, vosaltres ho heu volgut!
A continuació, per qui encara vulgui contribuir al projecte i disposar dels avantatges de les ofertes plantejades en forma de recompenses al Verkami Pensar en vers. La cançó improvisada als països de la Mediterrània, un resum de continguts del nou llibre de Caramella, escrit per Josep Vicent Frechina.
La resposta ens ha sobtat, estem encara engolint per saber com fer arribar al cervell, a l’estómac i a les mans l’energia desplegada com una injecció precisa i essencial, però l’agraïment segur que serà de fondes arrels. Com diuen, seguim i seguirem, vosaltres ho heu volgut!
A continuació, per qui encara vulgui contribuir al projecte i disposar dels avantatges de les ofertes plantejades en forma de recompenses al Verkami Pensar en vers. La cançó improvisada als països de la Mediterrània, un resum de continguts del nou llibre de Caramella, escrit per Josep Vicent Frechina.
(Continua)
Pensar en vers. La cançó improvisada als Països de la Mediterrània
La cançó amb text improvisat és una de les manifestacions populars més esteses al llarg i ample del planeta: rara és la cultura on no hi haja deixat rastre o encara no mantinga una considerable vigència.
En les societats tradicionals aquesta cançó improvisada jugava un paper decisiu com a vehicle expressiu de la comunitat, com a mecanisme regulador de tensions socials i com a instrument de resolució de conflictes. En els moderns contextos urbans, el seu paper ha canviat substancialment però continua exercint d’element de cohesió grupal, de generació i ratificació d’identitats col·lectives i de socialització alternativa.
El fenomen de la cançó improvisada ha estat en els darrers anys ben estudiat en l’àmbit castellanoparlant —la seua implantació és grandíssima en els països hispanoamericans i també en Canàries, Andalusia o Múrcia— o al País Basc on el bertsolarisme és una de les pedres angulars de la cultura euskaldun.
Pensar en vers vol afegir-se a aquest moviment d’estudi i difusió del repentisme centrant la seua atenció en la seua pràctica als països de la Mediterrània i, especialment, a casa nostra: així hi tenen un espai rellevant el cant valencià, la glosa de Mallorca i Menorca, la jota de les terres de l’Ebre i les corrandes i cançons de pandero catalanes. Però també s’hi para esment en el trovo de l’Alpujarra i de Múrcia, els poetes del Genil, el chacarrà del Camp de Gibraltar, el chjama e rispondi de Còrsega, la gara poetica sarda, els poeti a braccio de l’Itàlia central, el ghana maltés, les mandinades de Creta i el Dodecanés, els ashik turcs o el zajal del Líban i Palestina. Un recorregut per un paisatge cultural fascinant en la seua diversitat formal i en la sorprenent unitat que subjau en el fons.
El llibre s’estructura en dues parts, una primera d’anàlisi i reflexió i una segona descriptiva dels diferents gèneres de cançó improvisada que podem trobar per les riberes de la Mediterrània. El guió serà més o menys el següent:
1. La cançó improvisada com a fenomen cultural
1.1. Una tradició poc “tradicional”
La contradicció entre el que molt sovint s’entén per cançoner tradicional (un repertori estàtic i fixat en el temps, transmès oralment) i el que la cançó improvisada representa (una expressió cultural dinàmica que es renova en el moment en què s’executa i que, per la seua pròpia naturalesa, resulta inaprehensible com a objecte susceptible de ser convertit en patrimoni).
1.2. Tan antiga com la cultura?
Recull de testimonis històrics, des de les primeres cultures on aquesta pràctica es documenta, fins a les primeres notícies del seu exercici a casa nostra.
1.3. Les múltiples funcionalitats
A la societat tradicional hi ha ben poc de gratuït o accessori: qualsevol manifestació cultural obeeix a la satisfacció d’unes necessitats bàsiques, individuals i col·lectives, i la cançó improvisada no escapa d’aquest fet. En aquest apartat discutim les variades funcionalitats que el repentisme ha tingut als diversos territoris objecte d’estudi.
1.4. Entre la diversitat i la unicitat
Hi ha una gran varietat formal i una gran unitat en el fons: ací ens deixem dur pel joc de les semblances i les diferències a la recerca dels elements essencials i definitoris.
1.5. Una gramàtica pròpia
La cançó improvisada és un llenguatge amb una gramàtica, una sintaxi i una semàntica pròpies. Estrofes, versos que s’anomenen paraules o mots, recomptes sil·làbics, etc., són analitzats per entendre els mecanismes expressius que vehiculen.
1.6. La veu individual i la veu col·lectiva
L’improvisador parla amb veu pròpia però també com a part del col·lectiu —i molt sovint fins i tot, com a portaveu.
1.7. L’apreciació, molt més enllà del text
La cançó improvisada ha estat històricament subestimada per la intel·lectualitat des de l’escissió entre alta i baixa cultura que va propiciar la Il·lustració. La seua valoració com a “literatura popular” condueix a lectures dramàticament errònies de la seua qualitat. Els nous marcs de referència generats a partir dels estudis de la performance, d’una banda, i de la “oratura” de l’altra, ens permeten resituar-la fora d’aquella mirada restrictiva, esbiaixada i supremacista que la menystenia des del seu arrogant desconeixement.
1.8. Una revitalització inesperada
L’ensulsida de la societat tradicional no ha comportat la desaparició de totes les seues pràctiques culturals, sinó que moltes d’aquestes s’han reformulat en el marc de la modernitat avançada adoptant noves funcionalitats. Aquest és el cas de la cançó improvisada que viu una extraordinària revitalització en els llocs on semblava condemnada a la desaparició i redobla la seua vigència on no havia entrat en decadència. En aquest darrer apartat analitzarem les diverses dinàmiques en les quals es desenvolupa aquest fenomen (foklorització, entrada a l’escola, reconstrucció nacional, sociabilitat urbana alternativa, neoruralisme, antídot contra diverses formes de desarrelament, etc.).
2. Els gèneres de cançó improvisada a la Mediterrània
2.1. El chacarrà del camp de Gibraltar
2.2. El trovo de l’Alpujarra
2.3. El trovo de Cartagena i Múrcia
2.4. El cant valencià
2.5. La jota de l’Ebre
2.6. Les cançons de pandero a Catalunya
2.7. Les corrandes de Catalunya
2.8. Els balls cantats de l’Empordà
2.9. La glosa a Mallorca
2.10. La glosa a Menorca
2.11. Els garrotins de Lleida
2.12. El chjama e rispondi de Còrsega
2.13. Les gare poetiche a Sardenya
2.14. Les mandinades de Creta i el Dodecanès
2.15. El tsàtisma de Xipre
2.16. El ghana maltés
2.17. La poesia en ottava rima de la Itàlia central
2.18. Els ashik turcs
2.19. El zajal al Líban
2.20. La hida i altres gèneres de cançó improvisada a Palestina
El llibre s’acompanyarà d’un CD d’àudio amb mostres antigues i modernes de bona part dels gèneres referits.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!