L'Aleix a ca la Toca

La cançó amb text improvisat és una de les manifestacions populars més esteses al llarg i ample del planeta: rara és la cultura on no hi haja deixat rastre o encara no mantinga una considerable vigència.

En les societats tradicionals aquesta cançó improvisada jugava un paper decisiu com a vehicle expressiu de la comunitat, com a mecanisme regulador de tensions socials i com a instrument de resolució de conflictes. En els moderns contextos urbans, el seu paper ha canviat substancialment però continua exercint d’element de cohesió grupal, de generació i ratificació d’identitats col·lectives i de socialització alternativa.

El fenomen de la cançó improvisada ha estat en els darrers anys ben estudiat en l’àmbit castellanoparlant —la seua implantació és  grandíssima en els països hispanoamericans i també en Canàries, Andalusia o Múrcia— o al País Basc on el bertsolarisme és una de les pedres angulars de la cultura euskaldun.

Pensar en vers vol afegir-se a aquest moviment d’estudi i difusió del repentisme centrant la seua atenció en la seua pràctica als països de la Mediterrània i, especialment, a casa nostra: així hi tenen un espai rellevant el cant valencià, la glosa de Mallorca i Menorca, la jota de les terres de l’Ebre, els garrotins de Lleida, les nyacres i patacades de l’Empordà i les corrandes i cançons de pandero catalanes. Però també s’hi para esment en el trovo de l’Alpujarra i de Múrcia, els poetes del Genil, el chacarrà del Camp de Gibraltar, el chjama e rispondi  de Còrsega, la gara poetica sarda, els poeti a braccio de l’Itàlia central, el ghana maltés, el tsàttisma de Xipre, les mandinades de Creta i el Dodecanés, els ashik turcs o el zajal del Líban i Palestina. Un recorregut per un paisatge cultural fascinant en la seua diversitat formal i en la sorprenent unitat que subjau en el fons.

El llibre s’estructura en dues parts, una primera d’anàlisi i reflexió i una segona descriptiva dels diferents gèneres de cançó improvisada que podem trobar per les riberes de la Mediterrània, i s’acompanya d’un CD amb mostres de cançó improvisada a càrrec d’alguns dels noms més emblemàtics —històrics i actuals— de cadascuna de les tradicions musicals representades.

El projecte es va finançar mitjançant una campanya de micromecenatge que, en només nou dies, va assolir els objectius econòmics prevists i que al final ha comptat amb la participació de 209 mecenes.

 

Josep Vicent Frechina és un periodista i escriptor estudiós de la cultura popular de la Mediterrània. Coordina la revista CARAMELLA i col·labora habitualment en diversos mitjans generalistes i especialitzats.

És autor del llibre La cançó en valencià. Dels repertoris tradicionals als gèneres moderns (Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2011) i des del 2006 manté a la xarxa el blog La caseta del plater. Cròniques musicals d’un país invisible.