AP7 avall. Diumenge de Rams. A quarts de vuit del vespre, a València. Ens trobem pels carrers de sota de l’avinguda Aragó. El Blak Note està encara tancat. L’Òscar i la resta se’n van a fer el got. Les 8 són propaganda. Va arribant la poca gent. Després, la suficient. S’espera una de les apostes del Pere Camps, l’ànima d’aquesta genialitat que es diu Barnasants, que és portar a la ciutat desconeguda la premsa musical catalunyesa. Les 9 seran aviat. El retard estava previst, només que no ho sabíem. Presentacions, intercanvis, tothom es va posant a lloc. El Pere Camps, amb la matrícula que ens ubica -Països Valencians- ens parla clar i decidit, i amb humilitat i aposta de futur. Comença l’embolic de músics, instruments i lloc -on és?-. Òscar Briz i la seva completa i històrica companyia engeguen. No pararan fins noranta minuts després. Tot enregistrat. Tot a punt.
Una vetllada genial. Travessats per la força, la intensitat, la coherència, l’amor, l’energia, la brutalitat humana que ens ha fet tremolar i sacsejar-nos tota la nit, hem gaudit d’un concert extra. Amb una proposta de trajectòria ben triada, sense deixar decaure ni un instant la marxa posada, cada cop més amunt, cada cop més a prop. Detalls d’amic, instants de músic, moments de follia, picades d’ullet -amb els ulls i amb tot-, somriures endins i tot cap a fora.
Un concert de veres, d’aniversari. Fent costat a una aposta atrevida, el Barnasants nacional! Uns moments molt especials.
11 mesos després del Loco i Manel, Blak Note amb l’Òscar Briz. Curiosa normalitat aquesta que arriba per on menys s’ho esperen, per on més els dol. Sort de ser-hi. Oi Vicent?
Recordo els moments amb l’Òscar: a l’Infern, en un directe més que proper, intern, total; a la plaça de Barxeta, solidari i anti MAT; en disc, diferent, continu. I avui, l’esclat, sensacional. Esperem el disc, més que res per no perdre el fil… i fins la pròxima.
Tres hores després, AP7 amunt: marxe sobre rodes. Les vistes són a fosques. Creue l’Ebre cantant. Cada cop que viatges -cap al sud o cap al nord- el lligam es fa més fort. No ho dubtes. Quina sort, molta sort!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els qui el coneixem de sempre el vam veure més centrat que mai, acompanyat pels músics que li han fet costat aquests darrers deu anys, impressionants també tots ells dintre de la seua especialitat, envoltats d’amics i coneguts d’arreu, amb la família pel mig (son pare s’ho va fer a trossos -que diem per ací- ballant )… ara només queda esperar el disc per a poder reconéixer el gran moment que vam viure.
El concert dels Manel al Palau de la música també va ser una gran fita en la conquesta d’espais on escoltar música en català a València…