Amb l'excusa d'una imatge

Feia estona que plovia. De cop, entre la pluja s’hi van començar a barrejar unes volves petites. En poca estona les volves van créixer, l’aigua va desaparèixer i va començar a nevar. Els flocs eren grossos, però quan arribaven a terra es fonien gairebé a l’instant. Cada vegada nevava més fort i, en sec, els flocs van començar a entapissar els prats, la terra, els arbres; va ser molt ràpid i ja no hi va haver marxa enrere. La neu continuava caient amb força i ara trobava un coixí tou i fred on acomodar-se. Va estar així fins a mitja tarda i tot va quedar cobert per aquest fantàstic mantell blanc, un mantell que esmorteeix absolutament el soroll, com si fos de cotó fluix. Quin silenci després de la nevada…

Va passar dilluns de la setmana passada, a Orreaga (Roncesvalles).