Adam Majó

Xuts a pals

5 de setembre de 2009
6 comentaris

Setembre del 39

No soc historiador i la meva
opinió és només això, una opinió. Ara bé, em veig en cor d’afirmar que la visió
que s’està donant a molts mitjans de comunicació del suposat inici de la segona
guerra mundial, ara fa 70 anys, 
és, com a mínim, simplista i, segurament, malintencionada. Expliquen que
tot va començar amb el pacte Molotov-Ribbentrop, entre l’Alemanya nazi i al
Unió Soviètica, per repartir-se Polònia i permetre que la URSS s’anexionés les
repúbliques bàltiques i un tros de Finlànida. Aleshores, diuen, indignades,
França i Anglaterra van declarar la guerra a Alemanya. No expliquen, però,  que tal declaració no va tenir cap
afecte pràctic fins al cap d’alguns mesos i que aquests dues potències no van
more ni un dit per ajudar Polònia. No van obrir un segon front, a l’oest, en un
moment en que Alemanya difícilment hagués pogut mantenir la ofensiva a l’est,
si a occident tenia la pressió del nombrosíssim exèrcit francès i per mar, la
de la flota aleshores més poderosa del món, la britànica. Si expliquéssin tot
això, haurien d’explicar, també, -perquè tot plegat és prou complicat- que
França difícilment podia intervenir amb eficàcia en el conflicte, amb una dreta
que simpatitzava obertament amb el feixisme i una esquerra, i una classe
obrera, on el record de la carnísseria de la Primera guerra mundial era
encara molt viu i l’entusiasme, per una 
nova confrontació amb Alemanya, nul. Culpables, de complicitat o
passivitat amb el nazisme, si en volem buscar, n’hi ha molts.

També caldria explicar, obviament,
que a la Unió Soviètica d’Stalin havien llegit i sentit com Hitler explicava
que el seu enemic mortal era el comunisme, a més dels jueus, i que l’espai
vital
al que Alemanya aspirava era a l’est
del continent. Sabien perfectament que l’enfrontament amb l’imperi nazi era més
que probable i per això l’havien combatut a la Península Ibèrica i per això
havien proposat un pacte anti-feixista a les potències occidentals, que no tant
sols l’havien rebutjat, sinó que l’havien respòs, l’estiu del 38, en plena
batalla de l’Ebre, amb el pacte de Munic. En aquest context, el pacte
germano-soviètic de l’Agost de 1939 segueix sent cruel i injust, sobretot per
polonesos i bàltics, però és molt més comprensible, si més no des del punt de
vista rus. Els va permetre allunyar per un temps l’amanaça de la guerra i
dedicar-se a construir centenars de milers de tancs i artilleria pesada amb la
qual, 4 anys més tard, van aconseguir capgirar el rumb de la guerra i arribar a
Berlin. L’enfrontament entre l’Alemanya nazi i la Unió soviètica fou d’una
magnitud i una brutalitat tal que hauria de merèixer una mica més de rigor
alhora d’explicar-lo al telenotícies.

 

LLençar o guardar
07.12.2015 | 10.18
El pregó de la FMA 2010
26.08.2010 | 3.12

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. En la historiografia xinesa, la Segona Guerra Mundial comença el 1937, quan es recrudeix la intervenció japonesa. És clar que, posats a trobar, també podríem assenyalar la invasió italiana d’Etiopia (1935), la guerra d’Espanya (1936), la invasió de Txecoslovàquia (1937), la invasió de Noruega (1940), la invasió de França (1940), la invasió de la Unió Soviètica (1941) o l’atac japonès a Hawai’i o a Singapur (1941). Fins a aquesta darrera data la guerra no assoleix les proporcions de “guerra mundial total”, única en la història. Efectivament, doncs, la invasió de Polònia ha estat registrada com l’inici de la guerra perquè és la causa de les declaracions de guerra entre França i Alemanya, i Gran Bretanya i Alemanya. El Pacte Germano-soviètic d’agost de 1939 tenia la famosa clàusula secreta del repartiment de Polònia i de les quatre repúbliques bàltiques. Val a dir que tota la propaganda prèvia anti-polonesa de prussians, austríacs i russos (de l’època tsarista) es va reintegrar en com es va veure la invasió de Polònia tant a Berlin com a Moscou. Però el nacionalisme polonès d’entre-guerres, amb el tracte donat a les minories alemanya, bielorussa i ucraïnesa havia plantat les llavors de la pròpia destrucció. El Pacte Germano-soviètic reflecteix la intenció de la Unió Soviètica de mantenir-se al marge davant d’un conflicte interimperialista, i segueix en aquest sentit al Tractat franco-soviètic signat el 1937. Per Molotov la màxima preocupació era en aquella època l’imperialisme japonès. Un dels determinants de la guerra és que Hitler va triar començar la guerra a Orient quan no la tenia tancada a Occident i que va fomentar l’aliança amb el Japó per comptes d’afavorir les relacions amb la Xina de Chang-kai-shek. Així Alemanya va entrar en guerra amb la Unió Soviètica quan encara continuava la guerra amb Gran Bretanya, i l’aliança amb el Japó va precipitar la guerra amb els Estats Units.

  2. És evident que les guerres no apareixen del no res, els recorreguts sempre són confosos i acostumen a patir certa propaganda i revisionisme barat. L’URSS i l’Alemanya nazi eren dos estats totalitaris, els dos assassinaven els seus oponents, els dos enviaven a morir milers de persones, els dos feien servir la democracia liberals dels estats europeus segons la seva propia geopolitica d’interessos.

    Rússia – URSS: Van morir des de 1913 a 1946 més de 30 milions de persones, de gana, al front, a les purgues, als gulags… peró a difèrencia dels alemanys van pactar amb les democracies liberals i els va permetre governar mig continent europeu durant 50 anys. Potser França, Gran Bretanya i EUA preferien pactar amb els nazis per lluitar contra el comunisme internacional? La II Guerra Mundial no ens va permetre trobar la resposta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.