Adam Majó

No soc historiador i la meva
opinió és només això, una opinió. Ara bé, em veig en cor d’afirmar que la visió
que s’està donant a molts mitjans de comunicació del suposat inici de la segona
guerra mundial, ara fa 70 anys, 
és, com a mínim, simplista i, segurament, malintencionada. Expliquen que
tot va començar amb el pacte Molotov-Ribbentrop, entre l’Alemanya nazi i al
Unió Soviètica, per repartir-se Polònia i permetre que la URSS s’anexionés les
repúbliques bàltiques i un tros de Finlànida. Aleshores, diuen, indignades,
França i Anglaterra van declarar la guerra a Alemanya. No expliquen, però,  que tal declaració no va tenir cap
afecte pràctic fins al cap d’alguns mesos i que aquests dues potències no van
more ni un dit per ajudar Polònia. No van obrir un segon front, a l’oest, en un
moment en que Alemanya difícilment hagués pogut mantenir la ofensiva a l’est,
si a occident tenia la pressió del nombrosíssim exèrcit francès i per mar, la
de la flota aleshores més poderosa del món, la britànica. Si expliquéssin tot
això, haurien d’explicar, també, -perquè tot plegat és prou complicat- que
França difícilment podia intervenir amb eficàcia en el conflicte, amb una dreta
que simpatitzava obertament amb el feixisme i una esquerra, i una classe
obrera, on el record de la carnísseria de la Primera guerra mundial era
encara molt viu i l’entusiasme, per una 
nova confrontació amb Alemanya, nul. Culpables, de complicitat o
passivitat amb el nazisme, si en volem buscar, n’hi ha molts.

També caldria explicar, obviament,
que a la Unió Soviètica d’Stalin havien llegit i sentit com Hitler explicava
que el seu enemic mortal era el comunisme, a més dels jueus, i que l’espai
vital al que Alemanya aspirava era a l’est
del continent. Sabien perfectament que l’enfrontament amb l’imperi nazi era més
que probable i per això l’havien combatut a la Península Ibèrica i per això
havien proposat un pacte anti-feixista a les potències occidentals, que no tant
sols l’havien rebutjat, sinó que l’havien respòs, l’estiu del 38, en plena
batalla de l’Ebre, amb el pacte de Munic. En aquest context, el pacte
germano-soviètic de l’Agost de 1939 segueix sent cruel i injust, sobretot per
polonesos i bàltics, però és molt més comprensible, si més no des del punt de
vista rus. Els va permetre allunyar per un temps l’amanaça de la guerra i
dedicar-se a construir centenars de milers de tancs i artilleria pesada amb la
qual, 4 anys més tard, van aconseguir capgirar el rumb de la guerra i arribar a
Berlin. L’enfrontament entre l’Alemanya nazi i la Unió soviètica fou d’una
magnitud i una brutalitat tal que hauria de merèixer una mica més de rigor
alhora d’explicar-lo al telenotícies.