Adam Majó

Digueu-me bord, però m?ha agradat que tanquessin la passera de les Escodines (o del Barri antic) durant un parell de mesos. M?ha agradat perquè significa que per fi s?acabaran les obres en aquest sector de la ciutat i que, 80 anys després de la cobertura del Torrent de Sant Ignasi, Manresa recuperarà definitivament una passera, un pont, de fet, que unirà aquests dos barris del Centre Històric (abans en dèiem Nucli Antic) i que serà accessible per a tothom (cotxets, cadires de rodes i bicicletes inclosos). Però m?ha agradat, que la tallessin uns dies, sobretot, i torneu-me a dir bord, per la gran quantitat de queixes que ha generat, de persones que, acostumades a fer aquesta drecera, ara els empipa haver de tornar a donar la volta per la plaça Sant Ignasi tot perdent i guanyant desnivell. I és una reacció especialment interessant i positiva sobretot si recordem els comentaris que va generar la passera quan estava tot just projectada o quan la van acabar inaugurar la primera vegada. Eren molts els que aleshores veien absurda aquesta inversió i consideraven que gastar-se diners per ?anar a peu? era innecessari i superflu. Total, deien, l?antic recorregut només són cinc o sis-cents metres més. Tothom entén que es gastin milionades en la millora d?una carretera que fa guanyar un minut o dos als conductors, però quan es tracta de millorar les condicions, comoditat i rapidesa dels desplaçaments més freqüents en una ciutat com Manresa, els que es fan caminant, tota despesa sembla excessiva i sempre costa trobar el moment de fer-la. I que consti que és cert que, com en tants altres casos,  aquesta obra, que ha costat un milió d?euros, s?hagués pogut fer amb un pressupost inferior i que s?hagués hagut de fer quinze o vint anys abans, si volíem de veritat mirar d?intercedir en una certa evolució negativa d?aquesta zona de la ciutat; ara bé, l?experiència dels centenars de persones que hi passen cada dia evidencia que, efectivament, la passera era necessària i és útil. 

I perquè insistim ara en això? Doncs perquè hi ha una altra passera pendent, a la ciutat, que tindrà de ben segur tants o més usuaris, que estalviarà aproximadament la mateixa distància i el mateix desnivell, que també és una vella reivindicació (se’n parlava abans de la guerra) i que modificarà en positiu la relació que la ciutat té amb el seu entorn natural i agrícola. Ens referim, evidentment, al pont per a vianants que haurà d’unir la Carretera Cardona, a l’alçada de l’Avecrem, amb la zona esportiva del Congost i el cementiri, facilitant els desplaçaments a peu fins aquest espai esportiu i de lleure i treient molt més profit de l’aparcament en superfície i gratuït que ara resta gairebé vuit 340 dies l’any.