Adam Majó

Xuts a pals

La Diada de tothom?

13 de setembre de 2019

No, l’11 de setembre no és exactament de tothom. Enteneu-me, tothom, pensi el què pensi, té el mateix dret a no anar a treballar i a disposar d’un dia de lleure, només faltaria. Però el sentit de la Diada, l’origen i la significació són uns de molt concrets i, per tant, és perfectament comprensible que

Llegir més

Elogi de l’apaigavament

2 de setembre de 2019

<<Us parlo des de la sala del gabinet del 10 de Downing Street. Aquest matí l’ambaixador britànic a Berlin ha fet personalment entrega al govern alemany d’una darrera carta notificant que, a menys que abans de les 11 en punt ens fessin saber que estaven iniciant la retirada de les seves tropes de Polònia, l’estat

Llegir més

De naufragis, migracions i nosaltres

28 d'agost de 2019

Permeteu-me una frivolitat prèvia. Dues de les formes de demanda d’auxili més habituals, May day i SOS, provenen del món mariner i  tenen un origen etimològic curiós. La primera és l’adaptació fonètica (que no semàntica) a  l’anglès de l’expressió francesa m’aide! (ajudeu-me!) i la segona, l’acrònim de Save Our Souls! (salveu les nostres ànimes!). Dit

Llegir més

Un estat a Palestina

20 d'agost de 2019

Les derrotes àrabs de 1967 i 1973 van acabar, no només amb el control efectiu per part de d’Israel de tot el territori de l’antic mandat britànic de Palestina (i una mica més), sinó també amb l’acceptació general, tàcita o explícita, de l’existència irreversible de l’estat d’Israel. Des d’aleshores, hi ha hagut un consens unànime,

Llegir més

L’esperit del 48, amenaçat.

18 d'agost de 2019

Més que de  valors fundacionals del projecte europeu, hauríem de parlar d’objectius fundacionals, pau, reconstrucció i democràcia, i de mitjans per aconseguir-ho, comerç i protecció social. Un mercat comú que evités els conflictes bèl·lics inter-europeus i que facilités la reactivació de l’economia destrossada per la guerra, i  l’estat del benestar per superar definitivament el perill

Llegir més

L’últim reducte del nacionalisme romàntic

22 de juliol de 2019

Hi havia una època, a finals del segle passat, en què això de l’independentisme era cosa de minories bastant minoritàries; de vells lluitadors antifranquisites irredempts, que s’havien negat a acceptar la monarquia i les autonomies, de joves assedegats d’èpica, i de fervorosos amants del país i la mitologia nacional. Aleshores, l’estiu reunia tres de les

Llegir més

Ròtules urbanístiques

20 de juliol de 2019

  Més enllà dels projectes polítics i econòmics i de les ratlles sobre els mapes, un dels factors que demostren que Europa existeix és la història compartida. Però no només la història que surt als llibres, que també, sinó sobretot la que es materialitza al paisatge, en l’estructura de les ciutats, per exemple. En aquest

Llegir més

Autodeterminació. Qui, quan, com.

16 de juliol de 2019

Constatada la negativa dels governs i partits espanyols (amb excepcions cada cop menys excepcions i cada cop més irrellevants) a convocar, o si més no acceptar, un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, sembla clar que aquesta sortida democràtica al conflicte polític que tenim plantejat sobre la taula no l’assolirem a , només, d’hàbils negociacions parlamentàries ni

Llegir més

Els taronges a la cruïlla

3 de juliol de 2019

Ciutadans va sorgir a Catalunya com una opció espanyolista de centre esquerra, alternativa al conservadorisme ranci del PP i a l’ambigüitat del PSC, i amb la intenció de bloquejar el procés de normalització nacional iniciat l’any 1977. Amb el temps aquest procés (sic) ha arribat al cap del carrer, a la reivindicació d’un estat propi

Llegir més

Baixar el racó

26 de juny de 2019

No m’agraden els  contenidors d’escombraries soterrats, no només perquè són cars d’instal·lar  i de mantenir i complicats de gestionar, també perquè estic convençut que les escombraries que generem no s’ha d’amagar; tot al contrari, han de ser visibles per així prendre tots més consciència de les dimensions del problema. De la mateixa manera, també em

Llegir més

Homenatge a Convergència

18 de juny de 2019

Convençudíssim, l’any 2016 vaig posar una creu al costat del nom de Miquel Calçada (Mikimoto) a la butlleta salmó pel senat espanyol. No va sortir escollit. És la única vegada en ma vida que he votat a Convergència o qualsevol dels seus Spin-Offs.  I no ho he fet, no he votat cap altre cop CDC,

Llegir més

Cua de lleó

12 de juny de 2019

Deixaré pels militants de la CUP i dels Comuns la identificació i anàlisi dels errors comesos. Prefereixo, en canvi, ubicar els seus darrers mals resultats electorals en un context més ampli de crisi severa de l’esquerra de tradició revolucionària arreu del món; escombrada dels països àrabs per l’onada islamista, derrotada a l’Amèrica Llatina, institucionlitzada i

Llegir més

El jugador

3 de juny de 2019

Pedro Sánchez és un jugador hàbil. Va oposar-se a permetre la investidura de Mariano Rajoy sabent que això d’entrada li portaria problemes però que, a la llarga, en sortiria reforçat. Va pactar uns pressupostos agosarats amb Units Podem comptant que si s’aprovaven ja els rebaixaria en l’execució i que, si no, podria carregar-ne les culpes

Llegir més

Berga, mirada llarga

28 de maig de 2019

A vegades manar vol dir gestionar de forma eficient, efectiva i honesta una institució d’una determinada comunitat que ja van en la direcció correcte. Altres vegades manar és molt més complicat (i apassionant) perquè requereix, a més de tot això, canviar de rumb, aconseguir evitar que la institució i sobretot, la societat i la gent

Llegir més

Europa i el monotema

24 de maig de 2019

L’independentisme, i sobretot l’independentisme d’esquerres, s’ha debatut sempre entre dues estratègies. La que es base en la idea que és en el mateix conflicte amb l’estat, en la dimensió patriòtica (en el millor sentit de la paraula) de la lluita, on hi ha la clau per acumular forces, i que, per tant, el camp d’acció

Llegir més