Adam Majó

Xuts a pals

27 d'octubre de 2008
11 comentaris

No vindré a dinar

La gent de l’UBIC de Manresa  cel·lebren el trenté aniversari i m’han convidat –en qualitat de regidor de l’Ajuntament- al dinar commemoratiu. Els agraeixo sincerament aquest gest, però malauradament hauré de renunciar a assistir-hi. El motiu ja us el deveu haver imaginat, dos dels convidats, el senyor Felipe de Borbon i la seva dona, em resulten especialment desagradables.
I no és només una qüestió estrictament política, que també, per
descomptat. No és només que no podem ni volem oblidar que aquests
senyors es fan dir prínceps perquè un avantpassat seu, en Felip V, va
guanyar una guerra contra els Catalans en la que, entre d’altres moltes
atrocitats, s’ordenà incendiar la ciutat de Manresa; o que el seu pare
recobrà el tron gràcies a l’estreta col·laboració i a la fidelitat
inqüestionable a un feixista sanguinari, el General Franco; o perquè la
Monarquia és una institució essencialment anti-democràtica i la
Borbònica, concretament, encara més, com a símbol d’una unitat, la de
l’estat –el Regne, n’hi diuen- sobre la que els ciutadans i ciutadanes
tenim vetat pronunciar-nos-hi. No és només, doncs, una qüestió de
coherència amb un determinat anàlisis polític i històric el què em fa
rebutjar l’invitació, que també. Ni la contradicció evident que em
suposaria dinar amb aquesta gent sabent que un Manresà va ser condemnat
no fa pas massa senzillament per haver-ne fet un dibuix satíric, o que
molts altres joves d’aquest país estan sent jutjats i sentenciats per
haver cremat papers en que s’hi podia veure la imatge d’algun membre de
l’anomenada Família reial. No és només tot això, que deu n’hi dó.

És, també, una qüestió subjectiva, estètica gaire bé. Trobo especialment humiliant que una entitat de la ciutat que representa a gent que treballa cada dia, que s’esforça per tirar endavant un establiment comercial en un món tan competitiu i canviant com el nostre, cel·lebri un aniversari rendínt pleitesia a qui encarna, precisament, valors del tot contraris a l’esforç, la igualtat d’oportunitats i el treball. No seré jo qui digui a ningú com ha de cel·lebrar els aniversaris ni a qui ha de convidar, però si que em sembla una llàstima que en lloc d’aprofitar-los per fer venir a gent qualificada, que ajudi a fer balanç del passat i analitzar com caldria encarar els reptes del futur, amb ambició i voluntat de formar part de la modernitat, en lloc d’això, es dediquin al vassallatge i la carrincloneria.

Ho trobo trist i sobretot cursi, molt cursi.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Mercis pels comentaris positius.
    I no se què han fet, els homes i dones d’ICV-ERC. Suposo que el seu profund sentit de la responsabilitat els ha obligat a assistir-hi. A contra-cor, naturalment.

  2. Recordo la visita del rei a la Pirelli, l’any 99… celebrant el 75é aniversari… en aquells temps el senyor Mora, Iniciativa i el senyor Fontdevila, ERC, van afirmar que no anirian al dinar de gala amb el rei, un es va excusar dient que no li anava be perque havia quedat amb una associació de veins i l’altre va afirmar que l’unic rei que coneixia era el que sortia a les cartes.

    D’aixó tan sols fa 9 anys.

    P.D. Fins i tot la maleïda pluja i fred acompanyen a la pesta borbònica!!

  3. Està bé sé congruent amb les teves idees i molt ben fonamentats els motius, encara que com a regidor de l’Ajuntament de Manresa, tens feina a fer si, a part de mostrar la teva “honestedat com a dona del Cèsar”, també treballessis per promou-la.

    Parlo de la transparència i publicitat de la gestió dels nostres representants. Em dona la sensació, per no dir sospita, de que entre vosaltres us protegiu en temes que els ciutadans agrairíem la informació.

    És com si el fi justifiqués els medis i, com a votant, no m’agrada haver de claudicar en temes que vaig creure a la campanya electoral. Llògicament tindré l’oportunitat de rectificar, però se’m fa llarg i feixuc fins a les properes eleccions, haver-me d’empassar tanta incongruència “entre el dir i el fer” de l’equip de govern actual.

  4. és d’agraïr la coherència, als que hem escollit com a representants.
    No canvieu!
    Llàstima que els d’ERC ja s’hagin acomodat a la poltrona. Pobres titelles!

Respon a adam Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.