Adam Majó
Xuts a pals
Manresa-Vacarisses-Barcelona
Vacarisses està gairebé a mig camí de Barcelona i més a prop de Terrassa que de Manresa. No obstant, quan hi va haver, ara fa poc, el descarrilament d’un tren que cobria el trajecte entre la capital del Bages i la del país, la premsa i la societat catalanes van tenir clar que allò era un problema dels manresans, i bagencs per extensió, no gaire de la gent del Vallès i gens dels de Barcelona. Per això els representants polítics que es van desplaçar al lloc del descarrilament i que van sortir a la tele fent declaracions van ser els de l’extrem nord de la línia, no els del mig ni els de més avall. Es concep, aquesta línia i d’altres, com un servei que la gent de terra endins (estudiants, treballadors i treballadores i gent gran, bàsicament) utilitza per desplaçar-se a l’àrea metropolitana. En cap cas es veu com un mitjà necessari perquè els barcelonins o els viatgers diversos vinguin a Manresa i comarca (a fer què? -pensen- si per anar a Montserrat ja tenim FGC).
Ara fa un parell de mesos que treballo a Barcelona i he pogut confirmar el què ja sabia: que en aquesta ciutat tothom és de fora, tothom ve de la resta del país (i del món) bàsicament perquè aquí hi ha millors oportunitats laborals i professionals. Alguns s’hi ha quedat a viure, d’altres es traslladen cada dia amb transport públic (bon transport públic, fins i tot, en el cas de Girona o el Maresme) i altres, els més rucs, hi anem en cotxe perquè ni tenim busos i/o trens prou eficients, ni ganes o diners per traslladar-nos a viure a Barcelona o a la seva immediata àrea metropolitana.
Fent una cosa tant relativament senzilla i barata (sobretot si ho comparem amb altres inversions ferroviàries o viaries) com compensar el segle de desinversió a l’R4 i executar les obres que haurien de permetre fer el trajecte Manresa-Barcelona (Plaça Catalunya) en 45 minuts, no tant sols hi guanyarien, i molt, els actuals usuaris i se n’hi afegirien una pila de nous que ajudarien a buidar la carretera; també aconseguiríem capgirar la dinàmica demogràfica i que molts veïns i veïnes de l’àrea metropolitana es plantegessin venir a viure a la Catalunya central (on s’hi viu molt bé, no ho dubteu) mantenint la feina més a prop del rovell de l’ou. I no només això, aconseguiríem, també, que projectes públics o privats d’abast nacional i internacional tinguessin en compte el Bages alhora de plantejar-se possibles ubicacions. Al capdavall, 60 km del centre i menys duna hora fins a l’aeroport són més que raonables si ho mirem amb ulls de metròpolis mundial.
Només així, connectant molt millor el país internament i descentralitzant-lo molt més, aconseguiran, a Barcelona, frenar l’encariment del preu de l’habitatge. Sense aquest canvi de tendència i pensant només en clau estrictament municipal, com sembla que fa el govern Colau, no se’n sortiran i mesures positives com la reserva del 30% dels pisos de nova construcció per a preu assequible resultaran poc eficaces. I és que, contra la dinàmica embogida del mercat, només amb regulació no n’hi sol haver prou i el què acostuma passar -com amb la compra-venda d’HPO- és que feta la llei, feta la trampa.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Potser el que cal és tenir la feina el més a prop de casa possible i no a la quinta forca. Sembla que ens tornem imbècils amb el tema del transport i a tall d’exemple; el preu de l’habitatge a Rennes, en Bretanya, s’encareix després de l’arribada del TGV provinent de París…350 km de distància. És això el que volem?