Adam Majó

Xuts a pals

21 de desembre de 2018
1 comentari

Manresa-Vacarisses-Barcelona

Vacarisses està gairebé a mig camí de Barcelona i més a prop de Terrassa que de Manresa. No obstant, quan hi va haver, ara fa poc, el descarrilament d’un tren que cobria el trajecte entre la capital del Bages i la del país, la premsa i la societat catalanes van tenir clar que allò era un problema dels manresans, i bagencs per extensió, no gaire de la gent del Vallès i gens dels de Barcelona. Per això els representants polítics que es van desplaçar al lloc del descarrilament i que van sortir a la tele fent declaracions van ser els de l’extrem nord de la línia, no els del mig ni els de més avall. Es concep, aquesta línia i d’altres, com un servei que la gent de terra endins (estudiants, treballadors i treballadores i gent gran, bàsicament) utilitza per desplaçar-se a l’àrea metropolitana. En cap cas es veu com un mitjà necessari perquè els barcelonins o els viatgers diversos vinguin a Manresa i comarca (a fer què? -pensen- si per anar a Montserrat ja tenim FGC).
Ara fa un parell de mesos que treballo a Barcelona i he pogut confirmar el què ja sabia: que en aquesta ciutat tothom és de fora, tothom ve de la resta del país (i del món) bàsicament perquè aquí hi ha millors oportunitats laborals i professionals. Alguns s’hi ha quedat a viure, d’altres es traslladen cada dia amb transport públic (bon transport públic, fins i tot, en el cas de Girona o el Maresme) i altres, els més rucs, hi anem en cotxe perquè ni tenim busos i/o trens prou eficients, ni ganes o diners per traslladar-nos a viure a Barcelona o a la seva immediata àrea metropolitana.
Fent una cosa tant relativament senzilla i barata (sobretot si ho comparem amb altres inversions ferroviàries o viaries) com compensar el segle de desinversió a l’R4 i executar les obres que haurien de permetre fer el trajecte Manresa-Barcelona (Plaça Catalunya) en 45 minuts, no tant sols hi guanyarien, i molt, els actuals usuaris i se n’hi afegirien una pila de nous que ajudarien a buidar la carretera; també aconseguiríem capgirar la dinàmica demogràfica i que molts veïns i veïnes de l’àrea metropolitana es plantegessin venir a viure a la Catalunya central (on s’hi viu molt bé, no ho dubteu) mantenint la feina més a prop del rovell de l’ou. I no només això, aconseguiríem, també, que projectes públics o privats d’abast nacional i internacional tinguessin en compte el Bages alhora de plantejar-se possibles ubicacions. Al capdavall, 60 km del centre i menys duna hora fins a l’aeroport són més que raonables si ho mirem amb ulls de metròpolis mundial.
Només així, connectant molt millor el país internament i descentralitzant-lo molt més, aconseguiran, a Barcelona, frenar l’encariment del preu de l’habitatge. Sense aquest canvi de tendència i pensant només en clau estrictament municipal, com sembla que fa el govern Colau, no se’n sortiran i mesures positives com la reserva del 30% dels pisos de nova construcció per a preu assequible resultaran poc eficaces. I és que, contra la dinàmica embogida del mercat, només amb regulació no n’hi sol haver prou i el què acostuma passar -com amb la compra-venda d’HPO- és que feta la llei, feta la trampa.

Populistes!
13.02.2019 | 4.44
NZ 2011
06.09.2011 | 1.01

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Potser el que cal és tenir la feina el més a prop de casa possible i no a la quinta forca. Sembla que ens tornem imbècils amb el tema del transport i a tall d’exemple; el preu de l’habitatge a Rennes, en Bretanya, s’encareix després de l’arribada del TGV provinent de París…350 km de distància. És això el que volem?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.