Adam Majó

Xuts a pals

4 de febrer de 2012
0 comentaris

Catalanistes, socialistes i federalistes.

Cada dos mesos el Consell Comarcal del Bages cel.lebra una sessió plenària on els representants de les forces polítiques que han tret representació als diferents ajuntaments de la comarca ens barallem per les quatre cadires de l’organisme i s’aproven, quasi sempre per unanimitat, subvencions i convenis amb administracions superiors. Aprofitant que ens hem reunit, mirem de conèixer-nos una mica i debatem sobre qüestions polítiques d’interès general. En el darrer ple, per exemple, vam votar l’adhesió a l’Associació de Municipis per la Independència amb el vot en contra del PSC, la portaveu dels qual ho justificava dient que ells són catalanistes, socialistes i federalistes. Coi, vaig pensar, si la gent de la CUP em sembla que també ho som tot això, i en canvi votem al revés que ells. Curiós, no?, que uns idèntics arguments serveixin per argumentar posicions diametralment contraries.

Vejam fins a quin punt és cert, doncs, que compartim ideari.  De fet, de les tres parauletes, la que més estranya em resulta és la primera, catalanistes, perquè no sé massa que vol dir. Els seus equivalents francesista o australianista, per exemple, ni tant sols existeixen, i espanyolista, que sí que existeix, té connotacions negatives, d’imposició, que no voldríem per nosaltres. En tot cas, si del què es tracta és de definir un marc geogràfic de referència a partir del qual desenvolupar l’acció política, suposo que sí, que la CUP en som de catalanistes. Socialistes també, des de 1969 com a mínim, quan el lema d’Independència i Socialisme es va convertir en el Leit Motiv de l’esquerra independentista. Caldria definir més concretament què entenem per socialisme, i dubto que ens poséssim d’acord amb la gent del PSC, sobretot veient les polítiques econòmiques i socials que han impulsat de bracet del PSOE els darrers anys, però aquest, certament, és una altre debat. I federalistes? En un món cada cop més petit i interrelacionat, és evident que una nació relativament petita com la catalana haurà d’adherir-se a projectes més àmplis, d’àmbit europeu, mediterrani i, algun dia, mundial. Quan parlem d’independència i d’Estat propi, no ens referim a una estructura tancada i autàrquica sinó oberta i compromesa amb la lluita de la humanitat per un món més just i en pau. Ara bé, volen dir el mateix, la gent del PSC, quan parlen de federalisme? Em temo que no, ells es federarien a un sol país. Doncs que parlin clar, no estan a favor de la independènccia perquè segueixen creient en Espanya. La voldrien diferent, potser sí, pèrò hi volen ser. No passa res, és una opció legítima, si es parteix del dret a decidir.  El problema és que ells mateixos tenen dubtes, saben que no els queden arguments (més enllà de la por o l’adhesió sentimental) i per això busquen eufemismes i defugen el debat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.