Adam Majó

Quan van inaugurar la sala de la Plana de l’Om, ja fa temps, algú amb bon criteri va decidir que els actes es convocarien sempre a la mateixa hora, a les 8 del vespre, i que -gran novetat!- començarien també a la mateixa hora, amb puntualitat Suïssa. I és que durant molts anys, en aquesta ciutat els actes públics  (conferències, debats, presentacions…) es posaven a les 8 i començaven a un quart de 9, era una convenció no escrita però respectada per gairebé tothom. Amb aquest horari, arribàvem a casa i sopàvem a les 10 o més tard, però si algú plantejava començar més d’hora se li deia allò de que “molta gent plega a les 8”.  A la pràctica, però, no hi ha tanta gent que plegui a les 8 i, a més, també són molts els que volen arribar a casa i sopar a una hora més raonable, perquè tenen canalla, perquè s’han de llevar molt d’hora  o, simplement, perquè sobretot a l’hivern prefereixen recollir d’horeta. Són molts, per tant, els que no van als actes perquè comencen , i acaben!, massa tard, potser tants o més que els que surten al vespre de treballar.

Però les coses es fan sempre igual fins que comencen a fer-se diferent i des de fa una temporada, i sense que ningú hagi donat l’ordre explícita, cada cop més activitats es convoquen a les 7 de la tarda. No és cap tonteria, és una passa en la direcció del canvi horari que ens ha de permetre apropar-nos al vell ideal de les 8 hores per la feina (amb desplaçament i aturada per menjar inclosos), 8 hores per descansar i 8 hores per la família, el lleure i la participació social. Equilibrar aquestes tres potes és impossible amb el tradicional horari partit -amb les  quatre hores lliures poc útils al migdia i plegant massa tard al vespre- i requereix deixar els dinars llargs de sobretaula i migdiada pels caps de setmana i els dies de vacances. Sortir esmorzats de casa i dinar tot aprofitant una aturada de vint minuts a la feina és un sacrifici petit si ho comparem amb les avantatges de plegar d’hora, a les 5 o com a màxim a les 6. Plegant d’hora a la tarda encara queden  dues o tres hores per  fer esport, per estar amb la canalla o per anar a la presentació del darrer número del Pou de la Gallina (si es fes a les 7) i encara podríem sopar a una hora raonable i asseure’ns al sofà a llegir una estona la revista.

Ja sé que és un peix que es mossega la cua. Si la gent plega tard, les botigues tanquen tard i les activitats comencen també tard, però canviar aquesta dinàmica no es farà només a cop de decret i propaganda, calen una pila de petits canvis que sumats acabaran transformant la nostra rutina habitual. En aquest sentit, avançar l’hora de començar els actes públics a les set de la tarda (o a les 6…) és un d’aquests canvis positius imprescindibles.