Adam Majó

Males notícies. Al Parlament que va sortir de les eleccions del 27 de setembre només 2 dels 6 grups parlamentaris van voler signar la declaració per iniciar de manera unilateral (de l’única possible) el camí que ha de concloure amb la proclamació de la República Catalana.

Bones notícies. Aquests dos grups sumen majoria a la cambra i, per tant, és possible iniciar la desconnexió amb l’estat espanyol i el procés constituent que recullen els programes electorals de Junts Pel Sí i la CUP.

Males notícies. Per posar en marxa aquest decisiu procés cal formar un govern que així ho vulgui i per formar-lo cal que es posin d’acord dos grups parlamentaris amb plantejaments ideològics molt distants. Per acabar-ho d’adobar, a la taula de negociacions el grup majoritari pretén imposar un candidat a la presidència de la Generalitat que anava en quart lloc a la llista electoral i que molta gent vincula a casos de corrupció i a les retallades en els serveis públics. Això és especialment greu si tenim en compte que d’aquí a 18 mesos haurem de sotmetre la Constitució de la República a referèndum i ens caldrà sumar majories amplies i heterogènies.

Bones notícies. Si una cosa ens han demostrat aquests 5 anys de creixement de l’independentisme és que, a més mobilització, a més tensió amb l’Estat, més gent s’afegeix a la majoria partidària de la República Catalana. Són centenars de milers les persones d’esquerres que des de posicions no independentistes han anat canviant de punt de vista els darrers anys. La majoria ho han fet, no tant pel contingut social explícit del procés independentista, sinó per l’evident ocasió de millorar que suposa la ruptura amb el Regne d’Espanya. És avançant cap a la República  Catalana, precipitant els esdeveniments, que portarem a més sectors socials d’aquests país a  posicionar-se i  abandonar l’ambigüitat. I, no ho dubteu, si han de triar entre la oportunitat que representa la República Catalana o les tristes certeses que ofereix el Regne d’Espanya, poca gent d’esquerres, molt  poca, optarà per quedar-nos com estem.

Males notícies. Pot ser que la CUP permeti a Junts pel Sí manar i que aquest grup, amb Artur Mas al capdavant, no compleixi allò que van prometre. Pot ser que, una vegada més, quan l’Estat ensenyi les dents (i les ensenyarà) determinats sectors polítics i socials es facin enrere i es desentenguin del full de ruta acordat.

Bones notícies. Si això passa, si es fan enrere, hauran estat ells, no la CUP, els que hauran decebut als 2 milions de persones que protagonitzen un dels fenòmens polítics més sorprenents i potents d’aquest canvi de segle. S’obrirà un nou escenari i qui hagi estat més coherent, qui hagi fet allò que calia fer en cada moment concret, estarà més preparat per influir en la següent fase d’aquesta lluita que ve de lluny però que és més a prop que mai de la victòria.