Adam Majó

Mauthausen, un poblet preciós de l’alta Àustria, per on actualment hi passa l’anomenada autopista de les bicicletes, una pista paral.lela al Danuvi que aprofita l’antic camí de sirga i que a l’estiu aplega a milers de ciclotúrístes de samarreta i alforges, és més conegut per una altra cosa. Des de 1940 fins a 1945, a les afores del poble, en un paisatge idílic de prats verds, granges, pomeres i vaques que pasturen, l’Alemanya nazi, de la qual Àustria formava part mig de grat mig per força, va situar-hi un dels camps de concentració més gran dels molts que va escampar al llarg de l’anomenat tercer Reich (que vol dir imperi) alemany. Es calcula que hi van passar més de dos cents mil presos i que només la meitat va aconseguir sobreviure’n.

Entre nosaltres, aquest camp és especialment conegut perquè allà hi van internar a la gran majoria de refugiats procedents de la derrotada República Espanyola capturats durant l’ocupació de França.

Per molt que haguem llegit i escoltat sobre el tema, l’observació in-situ de l’enorme pedrera on els presos treballaven fins al límit de les seves forces, les cel·les de càstig on eren sotmesos a tortura o les cambres de gas i el forn crematori on eliminaven els que ja no els eren útils, ens permet fer-nos una idea molt més aproximada d’allò que allà hi van viure i patir tants milers de persones.

La visita és molt recomanable, per tot-hom, però ho és encara més per a aquells qui, sincera o interessadament, associen el nacionalisme, qualsevol nacionalisme, amb el feixisme. Potser els sobtaran el centenar de memorials situats a l’entrada del camp en record als que allà hi deixaren la vida. Des dels més grans, com el soviètic o el polonès, als més pètits, com les plaques dedicades a molts catalans que acabaren allà la guerra, passant pel dedicat als nord-americans, als turcs o als xinesos. El què tots tenen en comú és que identifiquen i agrupen els morts segons el seu origen nacional, amb gran utilització de banderes i símbols patriòtics. Vull dir que sí, que el feixisme s’ha valgut d’una determinada idea de pàtria en més d’una ocasió, però a la porta de Mauthausen queda clar que també el nacionalisme, la voluntat dels pobles d’existir i   determinar el propi destí,  ha estat un motor indispensable de la lluita antifeixista. Aleshores i ara.