Berga Intramuralla

Berga té dos grans eixos cívics i comercials, un de vertical a ponent, el Passeig de la Pau, i un altre d’horitzontal  a llevant, el Vall o Passeig de la Indústria. La ciutat va sortir de muralla en direccions oposades i en aquest segle llarg no ha estat capaç de connectar correctament les dues eixamples. Aquesta  mancança ha tingut i té moltes conseqüències negatives però n’ha tingut una de positiva: el Carrer Major (Ciutat, al nomenclàtor), l’espina dorsal a partir de la qual s’organitzava la Berga antiga, serveix encara ara per relligar els dos eixos abans esmentats. Malgrat les botigues tancades i els habitatges buits, el carrer Major segueix sent un punt de trobada capaç de complementar-se amb els dos poderosos passejos. I fa aquesta funció, entre altres raons, perquè segueix sent el lloc de pas més agradable i interessant per anar de la plaça Viladomat, a l’est, a la de la Creu, a l’oest.

Enlloc està escrit, però, que el bunyol urbanístic de la capital del Berguedà sigui irresoluble. Algun dia  (la propera legislatura, per exemple) es posarà fil a l’agulla i es convertirà la ronda Queralt-Moreta en un carrer (actualment té encara consideració de carretera) d’un sol sentit de circulació i amb voreres amples, transitables i arbrades. Quan això passi- i passarà, creieu-me-  aquest carrer actualment trist i desavinent, esdevindrà un lloc de pas amable i atractiu que connectarà els dos passejos a peu pla i que farà innecessari el pas pel Carrer Major. Si no es tenen previstes altres actuacions a l’interior del barri vell de Berga que el facin més atractiu i practicable, la circulació de persones s’anirà desplaçant cap al sud i el Carrer Major perdrà inevitablement vitalitat i centralitat. I quines serien aquestes mesures que ajudarien a mantenir i incrementar l’interès del Carrer Major i el seu entorn? (m’agrada que em feu aquesta pregunta) D’entrada, cal reconèixer que aquest carrer podia tenir les dimensions (l’amplada) adequada per encabir els berguedans i berguedanes de fa un segle i mig, però no als del segle XXI. Cada dos per tres, quan s’hi fan coses, el carrer es fa estret i petit, molt petit. Cal, per tant, guanyar espai per a la gent prenent-lo a les coses. Quines coses? Les cases i els cotxes, evidentment. Enderrocant molt selectivament, però sense excessius escarafalls, edificis concrets amb poc valor patrimonial però capaços, un cop desapareguin, d’eixamplar el carrer i connectar-lo millor amb les places i espais lliures propers, com la plaça del Forn o la mateixa de la Creu, a l’entrada del barri vell. El carrer Major necessita comptar amb un sistema de places d’una certa dimensió on hi puguin passar coses d’una certa volada si no volem que tot (menys la Patum, cert) s’acabi fent al Vall. En aquest sentit, i lligant-ho amb la idea de treure trastos del carrer, urgeix plantejar-se l’aparcament i la circulació de vehicles per la plaça de Sant Pere i la de l’hospital vell (o del Dr Saló).

El  Carrer Major s’ha fet petit i necessita aire per afrontar el futur amb garanties. I al barri vell de Berga li calen, a més, tractors que hi portin gent i idees. L’ajuntament i la ciutat s’haurien de conjurar per trobar un parell d’equipaments o projectes que tibessin el barri vell endavant. El convent de sant Francesc podria ser-ne un, certament, però l’altre hauria d’anar  al cor de la ciutat vella, a l’indret  més trist i malaguanyat de la ciutat, al carrer Buxadé.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *