Adam Majó

Xuts a pals

30 de març de 2010
0 comentaris

No hi té res a dir en Jordi Valls?

Contràriament al què molta gent
es pensa, la politíca municipal (presentar-se a unes eleccions i, si
escau,  esdevenir regidor o
alcalde) no és excessivament gratificant. A la oposició la sensació
d’impotència és massa sovint inevitable, i al govern, malgrat uns salaris força
per sobre de la mitjana (si més no a ciutats com Manresa), la pressió dels
veïns i veïnes i la manca de recursos, tècnics, legals i econòmics, generen
també, sovint, frustració. No és estrany, en aquest context, que tants regidors
i regidores –sobretot a la oposició, és cert- renuncïin als seus càrrecs abans
d’acabar la legislatura i que els partits –també els que tenen possibilitats de
fer govern!- s’enforntin a seriosos dificultats alhora de confeccionar les
llistes electorals.

Tampoc és estrany que moltes
persones vegin el pas pels ajuntaments com un graó  inevitable, i més o menys desagradable, de la seva carrera
professional i política. De fet, gairebé tots els líders polítics del país han
passat, en un moment o altra de la seva vida, pels sillons  d’un saló de plens.

Seria desitjable, aquí i a tants
altres àmbits de la societat, que la gent que es dediqués a la política
municipal ho fes convençuda de la útilitat social d’aquesta activitat i que hi
veiéssin un fi en sí mateix, més que una simple etapa curricular (entre
d’altres coses, perquè a la piràmide de l’activitat polítca el municipalisme
ocupa un dels nivells més baixos, i a dalt, més amunt, no hi cap tot-hom).
Però, en tot cas, el què sí que cal exigir és una certa coherència i
co-responsabilitat amb els projectes que hom impulsa i defensa quan es passa per
un determinat càrrec públic, encara que siguin uns altres els que en vegin els
resultats finals. Quan des d’un ajuntament es fa una aposta arriscada que acaba
sortint malament, com és el cas de la transformació de la plaça de la Reforma,
l’alcalde que liderava aquell govern en el moment de la concepció del projecte,
de la seva aprovació i de la posada en marxa inicial,  ha de donar la cara i ha d’explicar perquè van prendre la
decisió que van prendre i quina valoració en fa al cap dels anys. Recordem que
la proposta de consturïr aquest aparcament sorgeix l’any 1999, s’aprova al ple
-tant el projecte com la concessió!- 
amb el suport de PSC, ICV, ERC, CiU i PP,  l’any 2003, i s’en inicien les obres dos anys més tard,
sempre amb un ajuntament liderat per en Jordi Valls. I sempre, també, amb la
oposició de la CUP.

Ara que sembla que es convocarà
un ple extraordinari sobre el desastre de la Reforma, l’ex-alcalde tindrà ocasió
de dir-hi la seva. Costaria d’entendre que no ho aprofités.

Manresa no és Lleida
25.04.2016 | 1.36
Que es noti!
12.06.2011 | 11.17

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.