sobre el debat de TV3 i la peli de després El problema d’ensenyament Ahir a TV3 van fer una demostració exacta de quin és el problema d’Ensenyament. Van fer un programa amb tot d’experts d’una banda i l’altra parlant sobre ensenyament i els seus problemes. Va ser molt llarg però bàsicament va estar bé,
Una breu reflexió, possiblement irònica, sobre en ZP i la cimera refundadora del capitalisme.Dijous 30-10-08 Mira aquests dies en ZP fent mans i mànigues perquè algú l’inviti a la reunió aquesta que diu que han de fer per refundar el capitalisme. I el P.P. en pes, excepció feta de l’Aznar i el seu canvi climàtic,
Tenia una mica abandonada la cosa de l’aforisme.Ja em diràs si t’agrada. “La meva pàtria són els meus llibres”. Has de veure que ser patriota també depèn dels diners que tinguis.
Aprofito una definició que surt al Diccionari de la Crisi i poso un exemple. Estic segur que en podràs afegir un parell sense despentinar-te. Dijous 23-10-08 Del vil-lingüisme. Segons el diccionari de la Crisi el vil-lingüisme és la capacitat que tenen algunes persones i institucions de mostrar-se vils, curts i tatans en l’ús de
Afegiré un comentari per si ajuda. Redundem en el tema de la crisi. Dijous 16.10.08 De l’economia (2) Ja havia reconegut en un article anterior que de la cosa econòmica no en sé gens. Així i tot, vulguis que no, em preocupa una mica. Per això, quan vaig sentir que fins a 100.000 euros
La notícia, tot i el tìtol, no té a veure amb l’economia sinó amb el teatre.El proper dissabte 20 de desembre a les 10 de la nit, al Teatre Municipal de Balaguer, la Companyia de Comèdies CRISI PERPETUA, celebra el seu 25è aniversari amb l’espectacle “HI HA PISCOLABIS” un repàs a la seva producció durant
Semblava impossible, però ha passat una altra setmana i ja torna a ser dijous. El moment d’avui no deixa de tenir la seva càrrega poètica que sabràs valorar.9.10.08 De l’ànima espanyola. L’altre dia un saludat meu ponderava la figura d’un torero que diu que és una revelació en això que en diuen la festa
Si alguna cosa ignoro és el món de l’alta finança, per això el comentari et pot semblar una mica com de profà. Ja sabràs perdonar-me. Dijous, 4.10.08 De l’economia. Ja no sé ni per on passen amb el tema del finançament, l’Estatut i els pressupostos generals de l’Estat. Sembla, de moment, que els partits
Es un comentari sobre l’entrevista que ha publicat l’Avui. Igual va i estic equivocat.… He llegit l’entrevista a Victoria Camps que publica l’Avui. Em sembla tot molt correcte. Teoria puríssima. Hi ha un detall, però. Aquesta professora –excel·lent- és funcionària des de fa un munt d’anys. La frase lapidària, destacada: “l’educació no necessita funcionaris”, afecta
No m’agrada molt parlar d’ensenyament perquè m’afecta massa directament. M’he permès, però, un comentari, possiblement irònic, sobre el tema. 25 .9 .08 Del fracàs escolar. Ara fa poc han publicat l’informe PISA i l’informe Bofill sobre la situació de l’ensenyament a Espanya i a Catalunya. No hi ha cap sorpresa. Estem exactament on vam
Tampoc és que sigui jo el més sensible de la classe, però explico una mena de neguit que tinc, per si el compartim. Un moment. Tinc la sensació que n’ha de passar una de molt grossa. Es com un compàs d’espera, com un silenci. El P.P. i el PSOE. s’han posat d’acord i s’han
Segons com, durant uns moments, un paper o una bossa de plàstic poden volar tan alt com una àguila. O més. ..
Breu reflexió sobre el tema. Cremat que estic com la pipa del Magritte. No és cremat exactament que estic, em sembla que estic trist. No ho sé. De l’11 de setembre Alguna cosa hem guanyat perquè fa uns anys, parlar d’independentisme era poc menys que pecat mortal. Avui, tot i que encara hi ha
Ja ho veus que mai no podem desesperar. M’ha dit el Martini que un amic seu ha obert un “facebook” que porta per nom “Fans del Martini”. I el facebook aquest està connectat amb el meu bloc. També m’ha dit que si no tens un facebook és que no ets ningú. Es molt possible. (de moment
Alegre reflexió sobre com estan canviant les coses i tu que ni t’ho havies pensat mai. Dijous 4 – 9- 08 De com s’han de veure alguns. Corrien els anys 80 i tants del segle passat que un músic molt popular, pare o tiet de la rumba catalana va fer una cançó que deia: