Rafel Santapau

Professor de literatura i teatre / Pintor, escriptor, músic i artista en general / Independentista radical./ Ateòleg / Absolutament cremat (ara no tant)

11 de setembre de 2008
Sense categoria
8 comentaris

Un moment (52) de l’11 de Setembre

Breu reflexió sobre el tema. Cremat que estic com la pipa del Magritte. No és cremat exactament que estic, em sembla que estic  trist. No ho sé.

De l’11 de setembre

 

Alguna cosa hem guanyat perquè fa uns anys, parlar d’independentisme era poc menys que pecat mortal. Avui, tot i que encara hi ha gent que contesta parlant de tancs i bombarders, la idea de la independència de Catalunya, no sembla forassenyada. Deu ser perquè tenim l’exemple de les repúbliques bàltiques, tenim l’exemple de Xèquia i Eslovàquia, d’Escòcia i d’altres pobles que estan lluitant per la seva independència sense massa escarafalls i sense que s’hagi declarat cap guerra universal. I a Espanya ho saben. S’ho veuen a venir. També és cert que la cosa no pinta tan clara on arriba el llarg braç del capo de la màfia russa, el camarada Putin que és un imperialista de pro i podria estar perfectament instal·lat a Madrid. Tot i amb tot, però, em sembla que parlar de la independència de Catalunya ja no sona a bestiesa, més que res perquè la gent comença a fer números i ja veu a quin preu ens resulta ser una colònia d’Espanya. Si algú tenia algun dubte, pot estudiar les declaracions del ministre Corbacho a propòsit de fer treballar alguns dels gorristes oficials de l’estat espanyol, i la resposta, contundent i agressiva que li han dedicat les parts implicades. N’hi ha per escriure un llibre, o per fer un sainet d’aquells de festa major, no n’estic segur. Aquest 11 de setembre, em sembla que ha vingut a constatar això que diem: que l’independentisme no és cap bestiesa i que, sortosament, ja no és cosa de quatre eixelebrats. Ara ja en som  sis o set i això és bo. 

 

  1. fes-li saber al comicaire aquell amic del martini que hem estat repartint els còmics seus aquesta tarda a barcelona, i que ens els agafaven de les mans: com que els recursos són escassos düiem poques fotocòpies s’han acabat en 5 minuts. de fet m’he quedat sense!

    s’hi ha vist personatges il·lustres de balaguer com l’inyaqui, i aquell home baixet i esvalotat de castelló de farfanya que portave una estelada doble gran que ell!

    per cert, la foto de la casalmare molt xula, però de mida petita!

  2. JA T’HO VAIG DIR UN DIA, QUE  DE CATALANS DE SENTIMENT NO SOM TANTS COM SEMBLA, EL DIA QUE SIGUEM TANTS COM SEMBLA, NO ET CALDRA ESCRIURE LA MEITAT DELS ARTICLES,- DIUEN QUE DELS SOCIATES NOMES UNA CUARTA PART SON DE VERITAT CATALANISTES, LA RESTA SON CATALANS NOUVINGUTS, CATALANS  PERQUE VIUEN I TREBALLEN A CATALUNYA, CATALANS VEN COLOCATS A L’ADMINISTRACIO, CATALANS DEL PSOE, ETC..,
    POTSER QUE COMENCEM PER AQUI? O NO? , PERQUE VISTES LES ELECCIONS SEMBLA QUE JA HO TINGUIN  BE TOT. O NO ?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!