Tampoc és que sigui jo el més sensible de la classe, però explico una mena de neguit que tinc, per si el compartim.
Un moment.
Tinc la sensació que n’ha de passar una de molt grossa. Es com un compàs d’espera, com un silenci. El P.P. i el PSOE. s’han posat d’acord i s’han carregat el Consell Superior de Justícia i tots els tribunals que se’n deriven, especialment el Constitucional i ho han fet en nom de la democràcia, que tant els agrada. Per això han pogut il·legalitzar un partit basc i ja en tenen un altre contra la paret. El Govern Basc portarà Espanya a un tribunal internacional i de pas aprovarà els pressupostos d’en Z.P. Solbes ha reconegut que ha de millorar el finançament de Catalunya i això li donarà, entre aplaudiments, tres o quatre mesos més de coll per marejar la perdiu. Els sindicats d’Ensenyament preparen una vaga pel novembre. El Romea, i també cal ser imbècil, inicia la temporada amb una conferència del simpàtic Don Alfonso Guerra perquè no han trobat ningú més per fer una conferència sobre cultura. Els partits catalans estudien de fer un seguit de reunions per muntar una comissió per mirar de posar-se d’acord per fer-se una foto tots junts però que cadascú sigui el protagonista de la foto, per enviar-la a Madrid. I encara sort que oficialment no hi ha cap classe de crisi. A Espanya hi ha un 11% d’aturats. Nova medalla d’or. A Catalunya hi ha més gent pobra que habitants té Extremadura. Un de cada sis nens és pobre i té problemes d’inserció social. I no passa res. Però em sembla que se n’està preparant una de grossa. Igual és una sensació errònia. No em sorprendria gaire..
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
S’atansen temps de crisi, tinc la mateixa sensació que quan el cel es posa gris i tot s’enfosqueix abans d’una tempesta i crec que aquesta sensació és general, l’ambient està una mica crispat.
Plourà, i potser ens mullaren i tot, però acabarà tornant a sortir el sol, com sempre ha passat, i amb una mica de sort la crisi s’emportarà alguns paràsits indesitjables (politics mediocres, gestors incompetents…)
El que passa és que fa tan temps que no hi havia crisis que no ens en recordem.
Fa temps algú em va dir que era una optimista repelent, no sé, però jo ho veig així.
Doncs benvinguda sigui, i com més grossa millor. A veure si axí el català emprenyat (Equus asinus), es cabreja de debó.
a mi em sembla que aquesta ‘crisi’ (no m’ho acabo de creure) els hi serveix per amagar d’altres temes, conto que els hi està sortint bé la cosa… no confio amb la política, així que tampoc confio que ells resolguin cap crisi -si n’hi ha.