Alegre reflexió sobre com estan canviant les coses i tu que ni t’ho havies pensat mai.
Dijous 4 – 9- 08
De com s’han de veure alguns.
Corrien els anys 80 i tants del segle passat que un músic molt popular, pare o tiet de la rumba catalana va fer una cançó que deia: “Jesucristo tiene el poder, Jesucristo és poderoso, Jesucristo tiene el poder … y com sus milagros (coro) tiene poder, y con su palabra (coro) tiene poder…etc.” Van passar alguns anys i van canviar moltes coses, entre altres la lletra de la cançó que ara deia: “Barcelona tiene poder, Barcelona és poderosa, Barcelona tiene poder, con sus avenidas (coro) tiene poder, sus calles y plazas (coro) tiene poder…etc”. Va ser durant les olimpíades crec recordar. El canvi ja va ser significatiu. Però l’altre dia, mirant-me que m’estava la tele, em vaig quedar de pedra marbre quan escolto un tipus que diu, parlant d’un detergent: “Sili bang tiene poder, Sili bang és poderoso, Sili bang sí tiene poder. Con lah ensimerah, (coro) tiene poder, y con lah persianah (coro) tiene poder…etc. Refet de la sorpresa vaig pensar en l’esmentat Jesucrist. No sé com s’ho deu d’estar mirant això que una cançó que li van dedicar a ell, ara serveixi per anunciar un detergent que diu que val per a tot. Però són les coses de la publicitat. Suposo que ell ja ho sap això, perquè de propaganda i publicitat un màster, o dos, els té segur. No ho he dubtat mai. I què vens a dir ara? Que potser et molesta a tu? No, si a mi, m’és igual. Només que m’agradarà saber d’aquí uns anys a qui li dedicaran la cançó, perquè pot tenir la seva gràcia, no?.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benvolgut i mai no prou valorat Rafel,
en primer lloc vull expressar-te el greu que em sap aquest lapsus de lucidesa del consell executiu de “La Manyana” (perquè no dir “El matí”, per cert?) en el moment que han decidit prescindir de la teva excel·lent capacitat crítica, sentit de l’humor i “savoir faire”. Era força útil per forçar la reflexió, un revulsiu per a moltes ments -en molts casos- semi-latents (inclou-m’hi).
El lectorat ens ho perdem, ve’t-ho aquí.
Segonament, relatiu al tema de la democió musical, vaig trobar colpidor, ja fa anys, quan els d’Òscar Mayer (embotits i altres manipulacions) es van apropiar de -sacrilegi!- la peça per a guitarra “Recuerdos de la Alhambra” de Francesc Tàrrega (youtube, sisplau! versió de Jim Greeninger, preferentment). Lo greu és quan a algú li posaves la peça (musical, no metàfores aquí) i et deia, amb triomf als ulls, a sobre!: “ah, si, la cançó de l’Òscar Mayer”… exasperant.
Aquesta és sols la punta superior de l’iceberg, altres exemples m’han colpit al llarg dels anys, però, pietosament, la batalla que les meves neurones van perdent contra el pas del temps fan que no els recordi.
Per no parlar de com es deu sentir el pare (a falta de prova d’ADN) de la rumba, i com li han manipulat la del “hezucrihto”; no m’estranya que li caiguin els cabells!
I no es veu el final de la costa avall…
sóc dels q conto q t’hai llegit sempre ‘els moments’ a través del bloc, però en qualsevol cas és una putada q ja no escriguis a ‘lamanyana’ pels centenars de persones q un dia o altre t’havien llegit i ja no ho faran..
saps a qui hi posaran al teu lloc?
en qualsevol cas segurament és q no volen pagar, però si mai els ho fas gratis i els envies un article te’l continuaran publicant!
Que som una bona colla que et llegim i, tan o més important, reflexionem sobre el que escrius.
En quant a “la Mañana”, diuen que qui de casa marxa a casa torna, i també que al pot petit hi ha la bona confitura, i encara un altre, si vas a Balaguer esmorzaràs braç de gitano… o alguna cosa per l’estil, no?
Estic molt content pels comentaris laudatoris que m’heu dedicat. Estic segur que la vanitat ens matarà, però també és cert que s’agraeix que algú et digui alguna cosa amable.
Em consta, Carme, que ha estat una qüestió purament econòmica. Una mica com allò de la xocolata del lloro possiblement, però és el que m’han explicat.
En qualsevol cas seguiré escrivint i penjant aquí un article setmanal.
Ho torno a dir: gràcies pel ànims.