En els darrers temps, i coincidint amb el fenomen de l’explosió del turisme de masses, s’està produint a Barcelona el que es coneix per gentrificació. És a dir, que a barris tradicionals els habitatges són adquirits per classes benestants i la seva població original és reemplaçada i es veu irremissiblement expulsada cap a la perifèria, a conseqüència de l’encariment dels preus d’adquisició i lloguer dels habitatges que això comporta. Això ja és un fet generalitzat en tot el terme municipal de Barcelona, llevat d’alguns sectors de Ciutat Vella, Nou barris i zones adjacents, i certs llocs a tocar de l’Hospitalet o del polígon de la Zona Franca, a banda d’altres indrets puntuals. A més, el fenomen es veu amplificat per l’afluència turística, que fa que als propietaris els surti més a compte llogar el pis temporalment a turistes que no pas a llogaters estables.
Aquesta evolució ha estat força evident en certs barris, especialment als situats prop del litoral. El fenomen, però, ara s’estèn. La propera zona candidata a patir-lo amb més força és el barri de Sant Antoni. A rel de la remodelació del mercat ja s’està notant una afluència de gent d’altres països amb alt poder adquisitiu que s’hi instal.len -a diferència del contigu Raval, on encara predominen els immigrants del Tercer Món-, juntament amb el tancament de negocis tradicionals i la seva substitució per uns altres de diferents, generalment regits per gent d’allò més heterogeni i que no sap ni a quin país és ni quina llengua s’hi parla.
Tot plegat, com ja hem apuntat, fa que àmplies capes de la població tradicional no puguin restar en el terme municipal barceloní i hagin d’anar a llocs de la perifèria que no haurien mai sospitat; és més, fins i tot hi ha indicis d’incipent gentrificació en municipis perifèrics. Ensems, antics polígons d’habitatge i barris d’autoconstrucció ocupats originàriament per immigrants provinents, majoritàriament, del sud peninsular estan sent ocupats per població immigrada provinent d’altres estats i amb pocs recursos adquistius.
Aquesta ve a ser, a grans trets, la radiografia d’una situació que tendeix a agreujar-se i que comportarà canvis profunds a nivell nacional i social, si és que no s’estan produint ja. I llevat que es fomentin mesures de control i limitadores -cosa ara per ara bastant dubtosa- les classes populars i mitjanes autòctones es trobaran, en sentit metafòric, desfavorablement pressionades per una mena de tenalla causada per la globalització, amb uns extrems constituïts pels seus efectes urbanístics de la guetització i la gentrificació…..
Joaquim Torrent (geògraf)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!