Gregorio Marañón ja es va referir a la tristesa endogàmica dels Borbons. Felip V va ser diagnosticat pels seus propis metges com a depressiu agut, L’efímer Lluís I tampoc no es distingi per donar gaires mostres de seny. Quant a Ferran VI, aquest sempre va ser un depressiu profund, i, en esdevenir vidu, va
Senyor Omella, amb les seues lamentables declaracions, segons les quals el principat de Catalunya no ha de tindre conferència episcopal pròpia, hem perdut tota esperança en un canvi per part de vostè…. Ens havíem confós per la seua aparent afabilitat, quan en realitat no és més que una pura façana, ja que els seus postulats
Caldria partir de la definició del professor Roland Breton, encertada però incompleta, d’ etnocidi : “Procés mitjançant el qual un grup ètnic és privat de manera més o menys coercitiva de la llengua i, o, cultura pròpies i se li fa assumir les caracteristiques d’ un altre grup nacional, dominant”….. Aquesta seria si
És un fet que l’ ús, remarco, l´ús, del català -tant a nivell formal com informal, entès en aquest cas com a element de comunicació quotidià, espontani i general- no avança de manera suficient -en el millor dels casos- i , el que és pitjor, sovint, en determinats àmbits, retrocedeix. Evidentment, els canvis duts pel
Amb la desaparició de la Model com a centre penitenciari i la devolució dels terrenys a la ciutat caldrà veure que es farà amb aquest espai i si els veïns veuran ateses la major part de les seves reivindicacions o, contràriament, els qui en sortiran beneficiats seran els especuladors i grans inversors, atès el procés
Del Cicle de debats “Què me’n dius, del domini lingüístic”, organitzat per la “Plataforma per la llengua”, bar “El Paraigua”, Barcelona, 10 de maig de 2017. “La Franja, terra de Frontera”, amb el professor i dialectòleg franjolí Ramon Sistac. Debat-diàleg, moderat per Francesc Marco. Francesc Marco -Moltes vegades parlem
Acabem de perdre en Xavier Dalfó (16-04-2016), qui fou l’editor de la benemèrita revista CANIGÓ, editada a Figueres, de la qual en una primera ètapa en fou director, tasca que posteriorment recaigué en la seva esposa Isabel.Clara Simó. Va dirigir la revista fins el 1971; a partir d’aquí, i coincidint amb el seu vintè aniversari,
A les xarxes algú ha comentat que en un llogaret situat en una vall lateral de la Ribera d’ Isàvena en els darrers anys a les dues cases habitades s’ hi han afegit dues més -de segona residència-, adquirides per saragossans. Evidentment, la incidència lingüística negativa d’aquest fet sobre la vitalitat de la parla
Quan visitem Portugal -amb una població aproximada a la dels Països Catalans- no ens passa desapercebut als catalanoparlants com tots els productes -tots !- són etiquetats en la llengua del país, cosa que no impedeix que, a més, en alguns casos també hi figurin altres llengües, principalment l’anglès. En canvi, aquí -prou que, malauradament
¿No seria més adequat que la Universitat anomenada “Pompeu Fabra” passés a dir-se “Universitat Eugenio d’Ors”? Així, almenys, no hauríem de suportar l’escarni continu que una institució on el català és tingut com a llengua de tercera i on el seu ús ha estat habitualment i deliberadament relegat dugui el nom de qui en
Amb el mot “ambició, passa una mica com amb “depressió”, és un mot que es fa servir habitualment, però d’una manera frívola i superficial, sense sospesar-ne el significat, el qual, a més, pot ser ambivalent. Una ambivalència fomentada, certament, des dels poders mediàtics que mouen els fils d’aquesta societat. És un mot que, tal
Primer de tot hem de remarcar positivament que molts originaris dela Franja de Ponent s’hagin traslladat al Principat a fer estudis superiors. Ha estat un fet d’una transcendència cabdal i de primer ordre per al desvetllament nacional de la Franja. Cal destacar també, en el mateix sentit, l’important paper que ha jugat en els
Sembla clar, especialment a la llum de les darreres enquestes, tal com explica a el sociolingüista Natxo Sorolla, que a Fraga s’ està consolidant un perillós trencament generacional de la llengua i molts pares deixen de transmetre-la als fills; un fet molt preocupant, agreujat per la manca d’ assumpció d’ aquesta per la població
¿I per què no l’espanyol-argentí, el francobelga, l’angloestatunidenc,l’austroalemany, el brasiler-portuguès, el flamencoholandès? I que no se’m digui que existeix el serbocroat, perquè, afortunadament, la relació entre valencians i principatins no té res a veure amb la relació existent entre serbis i croats, perquè a part que s’hanmassacrat històricament entre ells, els uns representen el
Els orígens del català, dialectes constitutius i consecutius Els dialectes consecutius del català serien els implantats -constituïts prèviament en altres comarques més al nord- a les terres conquerides als sarraïns, amb l’ excepció, però dels parlars de la Ribagorça (concretament de les seues parts més altes) i el Capcir, on el català se superposà,