Les 10 millors cançons de David Bowie (7)

 

Bowie_Hours

El disc Hours (1999) és prescindible, però la primera cançó és extraordinària.

Thursday’s Child

All of my life I’ve tried so hard
Doing my best with what I had
Nothing much happened all the same

Something about me stood apart
A whisper of hope that seemed to fail
Maybe I’m born right out of my time
Breaking my life in two

www.youtube.com/watch?v=jTjRMkzxvt8

Les 10 millors cançons de David Bowie (5)

71AMEK3oV1L._SL1500_

“Station to Station” (1976) és potser el millor disc de David Bowie. I, sens dubte, la grandiosa “Word on a Wing” deu ser una de les cançons més desesperades i sinceres de Bowie.

Word on a Wing

Lord, I kneel and offer you

My word on a wing

And I’m trying hard to fit

Among your scheme of things. 

 

www.youtube.com/watch?v=sV8IZHYTOnY

 

Les 10 millors cançons de David Bowie (2)

portada-alternativa-single-space-oddity-david-bowie

El segon disc de David Bowie, de 1969, anomenat simplement “David Bowie”, com el primer, va ser rebatejat com a “Space Oddity” quan es va rellançar el 1972. Disc excel·lent, a part de la llegendària “Space Odditty” hi ha cançons tan inoblidables com…

Conversation Piece  

I took this walk to ease my mind

To find out what’s gnawing at me.

Wouldn’t think, to look at me,

That I’ve spent a lot of time in education.

It all seems so long ago.

I’m a thinker, not a talker.

I’ve no-one to talk to, anyway.

I can’t see the road for the rain in my eyes…

 

www.youtube.com/watch?v=fA5WyBMPULE

 

Les 10 millors cançons de David Bowie (1)

Bowie-davidbowie

He escoltat tant David Bowie aquestes últimes setmanes, retrobant la felicitat d’antany, que he decidit escollir-ne les deu cançons que més m’agraden (descartant, això sí, les seves cançons més famoses).  

Al seu primer disc, David Bowie (1967), hi ha una cançó meravellosa sobre la infantesa.

There Is a Happy Land

There is a happy land where only children live
They don’t have the time to learn the ways
Of you sir, Mr. Grownup.

 www.youtube.com/watch?v=HjHHIjBy6ag

 

La revisió feminista del cinema d’aventures

151020104544-stars-wars-daisy-ridley-full-169

La protagonista de la nova pel·lícula de la Guerra de les Galàxies, de nom Rey, és molt jove i es dedica a recollir ferralla. No són poques les seves habilitats: es defensa bé en la lluita cos a cos, coneix a la perfecció la mecànica de les naus espacials, i es capaç de pilotar el Falcó Mil·lenari com si fos en Han Solo (el primer dia que l’agafa ja fa acrobràcies!). ¿Què ha passat amb allò de l’aprenentatge de l’heroi (o heroïna)? Aquesta noia, Rey, només copsar que la Força l’acompanya, ja sap fer truquets jedis de poder mental per escapar-se o, sense cap entrenament previ, fer anar l’espasa làser com una campiona. Quina comparació amb el pobre Luke Skywalker, que necessitava tres pel·lícules i una llarga temporada amb en Yoda per ser un jedi mínimament presentable.

La revisió feminista del cinema d’aventures que vivim actualment exigeix noies dures i coratjoses que s’espavilin soletes i deixin en ridícul els homes (“mira, Han Solo, per posar la velocitat de la llum es fa així”!), però aquest camí, dramàticament parlant, només porta al precipici de la inversemblança.

La fi de Tirant lo Blanc

9788415192367Arriba a casa aquest Tirant lo Blanc adaptat, és a dir, “traduït” al català modern. Els estudiants de Batxillerat no tenen nivell per entendre el català antic –què hi farem- i se’ls ha de facilitar les coses. Ho comprenc.

Obro el llibre. El comparo amb el Tirant lo Blanc autèntic que tinc a casa (a cura de Martí de Riquer). Miro per atzar el capítol 162.

Diu el Tirant adaptat: “Perquè el que comença malament, malament acaba”.

Diu el Tirant autèntic: “Car de mal principi no se’n pot seguir bona fi”.

Justa la fusta.

 

 

 

 

RELATS DEL DIFUNT IVAN PETRÓVITX BELKIN. LA DAMA DE PIQUES. Aleksandr Puixkin

PuixkinSempre és bo tornar a llegir Puixkin (1799-1837), el pare de la gran literatura russa del segle XIX. Ningú ha escrit millors contes que Puixkin. M’agraden especialment aquells relats en què hi ha un narrador testimoni que explica una història que va coneixent al llarg dels anys. És el cas d’”El tret”, un conte antològic sobre un tema que dominava (Puixkin es va batre en duel 29 vegades i va morir a causa de les ferides rebudes en el darrer), i d’”El mestre de postes”, un conte corprenedor sobre un pare i una filla. Puixkin era tan brillant en el drama com en la comicitat, com demostren contes com “La borrufada”, “La senyoreta pagesa” o “El fabricant de taüts”. Copio una frase d’aquest darrer:

 “Els lectors il·lustrats saben que tant Shakespeare com Walter Scott han representat els seus enterramorts com a homes alegres i de la broma per tal de sorprendre, gràcies al contrast, la nostra imaginació. Per respecte a la veritat, en el nostre cas no podem seguir el seu exemple i hem de reconèixer que el caràcter del nostre fabricant de taüts es corresponia perfectament amb el seu fúnebre ofici.” (pàg. 48)

Traducció: Jaume Creus.