Lluís Vilarrasa

Premi Armand Quintana de Calldetenes. 

(Inici)

Tenir cinc adolescents a casa de manera ocasional, durant unes quantes hores, pot ser esgotador. Tenir-los en règim de pensió completa, com és el meu cas, dia rere dia, requereix paciència, aplom i l’íntim convenciment que seria molt pitjor estar sol. La solitud mata i la vida només té sentit si fem alguna cosa pels altres. Si aquests altres són persones grans –pares i mares en declivi-, no hi ha més recompensa que el consol d’haver fet allò que pertocava. Si són joves –fills propis o d’altri-, la recompensa viu davant els nostres ulls i ens proporciona molta felicitat al llarg dels anys. Això, és clar, si aconseguim fer les coses bé.