Lluís Vilarrasa

Repassant la filmografia de Woody Allen

ENXARXATS. Carme Torras

0
Publicat el 21 de juny de 2018

(Ed. Males Herbes; maig del 2017)

Algú com jo, que cada dia que passa tinc més ganes de fer-me amish, potser no és la persona més adequada per llegir i valorar aquesta novel·la –situada en un futur proper, quan la nostra apantallada societat sigui encara més apantallada i robotitzada- de Carme Torras (1956), doctora en Informàtica i professora de Robòtica. Puc afirmar, però, que l’he llegida amb atenció i interès de cap a cap. Les xarxes socials són el tema, com indica el títol. Torras, sens dubte alarmada per aquesta nova caixa de Pandora, busca algun remei. El fet que el remei no sembli gaire convincent, no treu mèrit a l’intent.

La protagonista de la novel·la, Júlia, és una professora universitària que torna a Barcelona després d’uns anys als Estats Units i, evidentment, comprova sense sorpresa el lamentable estat del nostre món universitari. Aviat Júlia s’adona que pot accedir al correu i a les contrassenyes particulars de la catedràtica a qui ha substituït. No és casualitat, tot forma part d’un pla perquè Júlia s’incorpori a una organització secreta supranacional. Aquesta organització és formada per ments brillants i sensibles que són plenament conscients dels perills immensos que la xarxa produeix i produirà a la humanitat. Júlia, però, desconfia d’aquest nou despotisme il·lustrat: “Un pensament recurrent li martelleja el cervell: a l’arrel de molts totalitarismes hi ha persones benintencionades que intentaven millorar el futur del seu poble, del seu país, o dels seus coreligionaris.” (Pàg. 382)

La novel·la s’allarga un pèl massa en el procès d’incorporació de Júlia al club dels cervells informàtics, potser perquè la conclusió d’una novel·la plantejada en aquests termes no és gens senzilla. Júlia, amb un esperit democràtic una mica ingenu, acaba afirmant el següent: “Que siguin les preferències de tothom, els valors de tots i cadascun que configurin el futur desitjat.” (Pàg. 393)